Martes, 29 de diciembre de 2009




He  volgut posar  com a  frontispici  de l'escrit  aquest  COR  D'ÀNGELS  de  la  Porta  de  la  Caritat  del  Temple  de  la  SAGRADA  FAMILIA per moltes  raons  que  anireu  veient.

Quant la  mort  ens  truca  a  la  porta  un  ha  de  tenir,  com  les  verges prudents,  els  llantions encesos  per  rebre L'Espós/sa.  El  llindar  moltes  vegades  es  llarg i  tenebrós però  al  final  es  veu  un  estel  brillant  i  espurnejant  que'ns  indica  el  cami.  "  VINC DE  MOLT  LLUNY I  VAIG  MOLT  LLUNY ENCARA, PLE  DE  SOMNIS  I  DE  LLUM ".  I  un  Cor  d'àngels  sorten al   teu   encontre  cantant  amb entusiasme  i  dolçament  al.leluies ;  et  posen  la  túnica  blana  i   t' apropen  al  tron de l'Anyell  per  dir-li  Sant, Sant, Sant  és  el Senyor  , Déu  de  l'univers.  El  cel  i  la  terra  són  plens  de  la  vostra  glòria. Hosanna  a  dalt  del  cel.

Així me  imagino, amic  RAMON,  el  teu  comiat  d'aquest  món , als  teus  87  anys  i  l'entrada  al  Paradís; la  matinada  precisament  de la  festa  de la  Sagrada  Familia.  Forés  home  d'una  fe  profunda  i  reflexiva  que  sapigueres  transmetre-la   als  teus.  D'una  bonhomia extraordinària.   L'esperit  de  servei  el  tenies  profundament  arrelat. Home  de  poques  paraules  i  de  llambregada  ferma. Mai  sortiren  dels  teus  llavis  ni  crítiques  ni  menyspreus.  Cantaves  amb fervor  tot  i  tenir  una  veu  esquerdada. Tenies  un  tic  nerviós  que  inclús  et  feia   més  simpàtic  doncs  el  bigotet  s'ha balancejava. La  memòria  et  flaquejava ,  ¿ te'n  recordes  dels  assaigs  dels  Pastorets que  et  sortia la  vena  poètica  per  un altre  lloc  i  confonies  a  tots?.

Tenies un  amor  pregon  a la  TERESA, fills  i  nets. Gaudies  de  tenir-los  al  redós  de  la  taula. Déu  té  ha  concedit  la  dàdiva  de  poguer  passar  amb  tots  ells  aquest  Nadal. I  acomiadar-te la  matinada  de la  Sagrada  Familia.  Tot  un  símbol.

T'agradava  anar  ben  mudat. Eres  un  perfecte  mestre  de  cerimònies  per  rebre els  invitats  a  la  festa  patronal  de  Sant  Carles Borromeo. El  teu  tarannà  de  pintor es  trasluia : atent i  cortés. Els  cartells  anunciant actes, festes, conferències, excursions....sortien  perfectes de  les  treves mans  com  "  cromos "  recents pintats. Els àpats  parroquials  sempre els  encetaves  amb  el  cant  "  els  ocellets  "  ( benedicció  de la  taula).  Eres  un dels  qui  normalment  repetien  doncs  paladejaves amb  intensitat  els  menjars. Eres  un  xic  sord i  això  feia que  fosis  despistat i a  vegades  com a  desorientat, però  amb  un  somriure ho  solucionaves.

RAMON  no  vull  ser  més  passat  ja  que  masses  vegades  sofrires  els  meus  discursos  mig  adormit.  Ara  que  veritablement  Déu s'està  " manifestant "  en  tota la  seva  plenitud i  li  pots  dir  ABBÀ perquè  com  diu  sant Joan (  l  Carta 3,2)  "  quan se  manifesti  serem semblants  a  ELL  perquè  el  veurem  tal  com  es  "  et  faig  un  prec  : que  en  aquest  convit  de l'eternal  vianda  que  no  n'hi  falta cap, que  hi  siguem  tots.  RAMON DISFRUTA  DEL  SENYOR  I  DE  MARIA,  PER  TOTA  UNA  ETERNITAT


Tags: amistat

Publicado por eladihuguet @ 1:18
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitado
Martes, 08 de noviembre de 2011 | 15:43

Me ha gustado mucho el escrito de despedida de Ramon.Lo conocí  y me pareció una gran y sencilla persona, así como Teresa, a la que le doy todo mi cariño y mucha fuerza para

seguir adelante.