Algunos  quisieran  esconderse  detrás  de  su  sombra.  Otros  se  ermpeñan  en  querer  hacer  la  paz  con  su  sombra. Las  sombras   se  mueven  al  compás  de  uno.

La  sombra  gusta  tener  siempre  a  su  dueño  por  delante.  Viajaba  la  sombra  hacia  mi  y  yo  no  podia  apartarme  de  mi  sombra.  Pareceria  como  si  mi  sombra  fuese  el  único  ser  vivo  que  viera  detrás  y  que  queria  acompañarme.  Fuimos  juntos  a  pie, en  coche,  a  caballo, al  lado  uno  de  la  otra,  delante  o  detrás,  según  la  posición  del  sol  o  de  la  luna  llena.

Yo  y  mi  sombra,  ángulo  recto.  Yo  y  mi  sombra,  libro  abierto. !  Oh,  sombra,  te  llevo  pegada  a  los  taconesa.  Eres  una  rémora  y  un  sin  vivir.  A  veces  me  produces  espanto  y  escalofrios  por  lo  fria  que  eres.  Has  comido  unas  veces  detrás,  otras  delante.  Hoy  ya  cansada  quieres  dejarme  y  no  me  quieres  seguir. Has  estado  muchas  veces  oculta  como  un  fantasma  en  las  noches  oscuras,  frias  y  lluviosas  pero  muy  bulliciosa  en  las  noches  de  luna  llena.

"  El  lado  oscuro  no  conocido  de  la  conciencia,  donde  habita  aquello  rechazado  y  no  aceptado   de  nosotros  mismos,  es  nuestra  sombra  " Carl  JUNG).  Casa  hombre  tiene  una  sombra  al  acecho.La  sombra  siempre  será  la  proyección  negativa  del  lado  oscuro  de  uno  mismo. Todos  tenemos  una  sombra  que  se  expresa  con  diferentes  modalidades  condicionando  nuestra  vida.  Para  los  antiguos  monjes  ,  quien  vence  su  sombra con el  conocimiento ,  sana  las  heridas  de  su  pasado  y  su  propia  historia  vital.

Invoco  el  silencio  en  mi  mente,  me  dejo  apaciguar  por  las  caricias  delm  viento,  esperando  el  momento  en  que  la  luz  se  habrá  hecho  tan  potente,  tan  presente  en  mi  que  la  sombra  ya  no  cabrá  y  desaparecerá. Las  sombras  siempre  ocupan  todo  el  espacio  derás  de  un  objeto  opaco  con  una  fuente  de luz  frente  a  él.   Y  uno  no  alcanza  la  plena  ilumininación  fantaseando  sobre  la  luz  sino  haciendo  consciente    la  oscuridad  (  la  sombra ).

Tengo  una  nueva  amiga  que  nunca  ha  visto  el  sol.  El  silencio  es  su  aliado,  el  negro,  su  color.  Vive  en  la  pared  y  se  tumba  en  el  asfalto

Y  en  las  barras  de  los  bares  hacemos  la  revolución.Y  es  que  no  hay,  no  hay  ningún  temor,  porque  no  hay  ningún  secreto  entre   mi  sombra  y  yo.

Lo  que  existe  entre  nosotros  no  se  llama  amor  sino  complicidad.  Pero  sé  que  no   me  dejará ,aunque  lo  juró-

Es  muy  sensible  pero  nunca  ha  llorado.  Las  noches  ocuras,  tristes  y  frias  desaparece.

Me  habó  de  Dios  y  del  pecado,  del  sexo  y  del  alcohol,  del  arte  , de  la  belleza,  de  la  lucha  y  del  fuerzo.

No  necesito  un  amigo   que  cambia  cuando  cambio,  ni  que  asiente  cuando  asiento,  mi  sombra  lo  hace  mucho  mejor.

Por  cierto  sombra,  si  te  fueras  me  quedaria  solo  y  no  habria  en  el  mundo  saledad  más  completa.

Lo  digo  porque  temo  que  llegues  a  cansarte  de  ser  como  soy  o  que  tal  vez descubras  que  vamos  a  pasar  sobre  nuevos  abismos  y  a  lo  peor  entonces  té  de  miedo.

Atrás, tú  bien  lo  sabes  queda  un  largo  camino  que  has  andado  conmigo  como  mi  inseparable  compañera,  has  leido  mis  libros,  has  bebido  mi  vino,  has  comido  en  mi  mesa....

A  veces  se  me  ocurre  que  bien  pudo  gustarte  vivir  algotra  vida,  por  ejemplo,  ser  blanca,  hacer  cosas  distintas,  y  no  andar  alelada  al  son  de  mis  tambores.

En  definitivas,  tu  vales  más  de  lo  que  pesas.  Sombra  mia.

PERSONA  INCOMPETENT  és  aquella  desproveïda  de  les  qualitats  necessàries  (  capacitat, formació, habilitat, qualificació, aptitud...)  per  exercir  un  càrrec,  un   treball o  una  professió.  L'antònim   de  la  incompetència  es  la  competitivitad.  La  incompetència  en  els  nostres  dies  és  infinita  i  avarca  tots  els  estaments  de  la  societat,  principalment  el  món  de  la  política.  Els  incompetents  sempre  donen  la  culpa  al  veí,  mai  són  responsables  dels  actes  i  opinions  que  endosen  als  mitjans  de  comunicació.

Per  ser  competent  una  persona  ha  de  tenir  un  repertori  d'habilitats, coneixements i experteses  i  la  capacitat  suficient  per  aplicar-les  en  una  varietat  de  contextos  i  situacions.  Mai  podrà  ser  competent  aquell  que  desconeix,  disfressa i  amaga  la  realitat.  Aquell  que  no  té  capacitat  per  canviar  i  millorar  la  realitat  i  aquell  que  li  falten  motivacions  per  realitzar-lo. El  reconeixement  de  la  incompetència,  pròpia  i  l'aliena  , és  el  principi  i  fonament  de  l'aprenentatge.

La  societat  demana  cada  dia  amb  més  força  la  formació  de  profesionals  capaços  no  sols  de  resoldre  amb  eficàcia  els  problemes,  sinó  també  i  fonamentalment  d'assolir  un   exercici  profesional /  ètic -  responsable.  Avui  les  nostres  societats  necesiten  un  lider  prudent, amb  gran  formació  i  sentit  comú, que  cerca  les  virtuts  oblidades  del  silenci,  el  somrís, la  generositat, l'ordre, la  perseverança.  la  sinceritat,  la  humilita...  Que  descobreix  les  seves  mancançes i  errors  i  tolera  els  defectes  del  proïsme.  Que  sap  dialogar  i  acull   les  propostes  enriquidores.  Que  domina  el  seu  ofici  i  estima  el  seu  treball  i  la  seva  vocació.

Jardiel  Poncela  va  escriure  :  "  El  que  no  s'atraveix  a  ser inteligent  es  fa  polític  ".  Desgraciadament  la  partitocracia  fomenta  la  incompetència.  Molts  s'afilien  als  partits  des  de  joves,  van  escalan  llocs dintre  de  l'aparell  i  amb  sintonía  amb  la  direcció  arriben  a  batlles, diputsts, senadors, consellers  o  ministres  sense  formació  ni  estudis. Solament  han  passat  pel partit   i  no  tenen  cap  experiència  del  món  del  treball,  de  les  finançes, i  de  la  administració.  Aquests  són  anomenats  polítics  profesionals.  Una  casta  que  s'aferra  ferotjament  al   Status "  doncs  quan  són  desallotjats  per  la  alternància  no  tenen  on caure  morts. LLavors  es  resisteixen  i  demanen  pensions  i  retribucions  escandaloses.

 D'aquests  polítics  incompetents  sorten  lleis  que  fan  tremolar  la  terra.  LLeis  que  no  busquen  millorar  la  societat,  sinó  la  confrontació  i  la  discòrdia. LLeis  que  analitzades  fredament  no  tenen  ni  cap  ni  peus  però  que   fan  un  mal  moltes  vegades  difícil  de  reparar. Com  tenen  la  prerrogativa  del  Bolletí  Oficial  qualsevol  cadanyera  que  han  somniat  la  transformen  amb  llei. Els  incompetents  tenen  un  atraviment  que  un  home  assenyat  mai  ho  faria.

Per  això  l'Estat  ,  degut  als  incompetents,  cada  cop  cobreix  més  espais  amb  la  seva  densa  teranyina  deixa  ofegats  als  ciutadans (  tot  reglat,  moltes  prohibicions...);  una  escola  que  modela  el  pensament  i  un  discurs  dominant  que  denigra  per  sistema  tot  alló  que  sigui  privat  i  exalça  tot  alló  que  sigui  públic, fomentant   així  la  dictadura   de  la  incompetència. Tot  el  que  és  públic  devé  dels  polítics  i  poden  disposar  al  seu  capritx

Es  incompetent  aquella  persona  que  creu  que  tot  ho  sab, que  , que  és  considera  indispensable,  que  té  una  barreta  màgica  i  que  es  il.luminat  pels deus.

És  incompetent  aquella  persona  que  reb  afalacs  inmerescuts  i  s'els  creu.  Aquella  que  s'enorgulleix  d'un  optimisme  bantropològic   i  no  veu  la  realitat. Aquella  que  no  escatima  esforços  per  clavar-li  uns    ceros  adicionals  a  qualsevol  partida  del  pressupot. Aquella  que  pensa  que  els  diners  públics  no  són  de  ningú.

És  incompetent  aquella  persona  que  posant  el  cap  sota  l'ala  com  l'estruc  creu  que  els  problemes  es  resoldran  per  si  sols.  Aquella  persona  que  és  més  fals  que  una  moneda  sense  valor  i  que  es  creu  les  seves  pròpies  mentides. 

Necessitem  d'un  lider  transformador i  que  provoqui  il.lisió, i  credibilitat.  Moltes  vegades  la  incompetència  frega  l'estúlticia  i  va  contra  tot,  llança  pots  de  fum  per  a  disfressar  la  realitat.

L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.

No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expresseva   la  necessitat  de  contenir  determinats  desigs per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  El  Sacrifici  es  contrari  a  la  dispersió,  al  papalloneig  social  i  intel.lectual;  exigeix  una  certa  dosi  d'autocontenció,  i   sobretot,  domini  de  si  mateix,  aquesta  virtut  estoica  ewsborrada  del  mapa  edicatiu  i  de  treball i  tan  necessària  per  viure  en  societat.

Els  nostres  temps  són  desgraciadament  de  gimnàsrica  i  esport  passiu, de  sofà,  telebasura, pizza  ràpida,  ptecuinats  i  llibhres  resumits.  Quan  la  mala  consciència  es  va  allunyar  de  la  nostra  vida,  es  va  endur  la  cultura  de  l'esforç.  Avui  impera  la  llei  del  mínim  esforç.  Ens  comuniquem  per  SMS,  amb  infinitat  de  faltes  d'ortografia,  abreviatures,  un lèxic  molt  curt  i  onomatopeies.  Resulta  dificilissim  la  formació  quan  els  models  soicials  que bes  respiren  mostren  vagància, confiar-lo  tot  al  "  Papa  Estat  "  i  falta  d'esforç.

Cal  potenciar  el  sentit  de  l'esforç  i  posar  a  les  persones  davant  de  situacions  que  desconeix  i  que  els  forcen  a  pensar  i  a  espabillar-se  per  si  mateixos.  Des  de  petits  hauriem  de  disciplinar  el  caràcter,  la  concrentació, l'esforç  doncs  una  autoritat  moral  ni  una  bona  disciplina  ajuden  a  conquerir  allò  que  busques.L'esforç  prolongat  al  llatg  del  temps  és  l'ùnic  que  pot  bdonar  bons  resultats.  Sense  una  immensa  dosi  de  tenacitat,  obediència  i  constància  en  el  vtreball  ningú  assoleix  les  cotes  d'excel.lència  que  pot  lograr  en  el  seu  respectiu  àmbit.  Les  capacitats  ens  vénen  donades  i  cal  que  les  aceptem  i  les  desenvolupen  en  el  màxim  grau,  però  l'esforç  es  el  que  ens  permet  estirar  el  màxim  el  potencial  humà  que  tots  portem  dins  nostre. Recuperar la  cultura  de  l'esforç  no  és  incompatible  amb  el  plaer  d'aprendre  i  de  treballar.

Cal  exigir una  mica  d'esperit  de  sacrifici.  Cal  aprendre a  patir,  sino,  després,  quan  toca  patir  o  treballar  de  veritat  ,  no  s'hi  està  preparat.  La  motivació  es  l'eina  casi  indispensable  perquè  un  tregui  l'esperit  de  sacrifici.  Quan  s'aprova  a  un  nen  no  preparat  o  es  dóna  treball  a  un indolent   els  hi  donem  un missatge  edulcorat  que'ls  inhibeix  de   generar  els  mecanismes  necessaris  per  pal.liar  la  seva  mancança.  I  el  que  no  pot  ser  és  que,  perquè  no  pateixin  ni  s'enfadin  se'ls  enganya  any  rere  any, fent-lis  creure  que  tot  va  més  o  menys  bé,  perquè  quan  els  hi  arriba  l'hora  de  la  veritat,  no  s'en  sabràn  avenir.

Els  nostres  joves,  fills  del  consumisme, i  de  viure  a  la  sopa  boba, amb  un  dèficit  important  de  transmissió  de  valorsa  i  de  la  cultura  de  l'esforç i  de  la  superació,  sense  al.licients   ni  aspiracions  per  a  guanyar-se  el  futur  profesional  ni  per  crèixer  com  a  persones.  Ni  estudien  ni  treballen  perquè  l'única  aspiració  que  tenen  es  anar  superant  com  es  pugui un  dia  a  dia  que,  en  malaurats  temps  de  crisi,  encara   els  allunya  més  del conjunt  central  de  la  societat.

Serà  sempre  bo  i  important  vincular  la  cultura  de  l'esforç  a  l'educació  de  l'esperit  ciutadà.  Aquest  es  base  en  l'autonomia  de  pensament, en  el  criteri  propi, en  el  sentit  de  comunitat  i  solidaritat,  en  la  capacitat  de  prendre  decisions.  El  contrari  sería  educar  súbdts  i  persones  acostumades  sols  a  obeïr.

QUINA  ALEGRIA   QUAN  EM  VA  DIR  :  "  ANEM  A  LA  CASA  DEL  SENYOR  "  Una  expressió  profètica   maravellosa  i   plena  de  contingut.   Que  és  doncs  l'ALEGRIA  ?. És  un  sentiment  de  felicitat  i  de  goig  que  pot  èsser  momentani  o  permanent  segons  de  la  font  on  neixi.  És  caracteritza    per  una  visió  optimista  d'un  mateix  i  de  l'entorn  i   normalment  associada  al  plaer.  És  l'estat  contrari  a  la  tristor.

L'ALEGRIA  veritable  neix  dintre  d'un   mateix,  en  canvi  la  tristor  i  el  dolor  neixen  de  fets  externs.  L'alegria  sempre  ha  d'acompanyar-te   i  mai  es  pot  escapolir-se.  L'alegria  es  un  estat  completament  present,  ni  passat  ni  futur,  doncs  aquest  temps  no  existeixen,  excepte  en  la  nostra  ment.  Tota  persona  necessita  l'alegria.  Tota  persona  té   dret  a  fruir  de  l'alegria.  Però  hem  de  buscar-la  en  el  deure  complert,  en  la  feina  ben  feta,  en  la  renúncia  al  propi  jo,  en  el    cami   de  las  virtuts  i  de  les  benaurançes,  i  en  lliurament  al   proïsme.

L'ALEGRIA  és  un  dels  sentiments  bàsics  del  ser  humà,  juntament  amb  la  por,  la  ira,  la  tristor,  la  admiració,  la  sorpresa....L'alegria  és  un  principi  i   una  força  vital. L'alegria  és  tan  necessària  i  indispensable  per  a  la  salut  corporal  com  per  a  la  salut  espiritual, ;  tan  per  les  funcions  físiques  i  intelectuals  com  per  a  la  vida  religiosa,  per  a  la  vida   de  fe, És  un  estat  interior  fresc  i  lluminós.  Generador  de  benestar  general  principalment  als  nivells  superiors  de  la  psiquè  i  una  poderosa  disposició  a  l'acció  constructiva.

NO  HI  HA  MISÈRIA  MÉS  GRAN  QUE  UNA  FALSA  ALEGRIA.  Buscar  l'alegria  en  llocs  de  divertiment  com  discoteques...  on  hi  ha  molt  de  soroll, riallades,  alcohol, i  nombrosos  plaers  per  el  cos,  als  deu  minuts  d'estar  sols, en  silenci,  s'amuntegan en  el  nnostre  interior  :  el  buit, el mal  gust de  boca, la  fugacitat  i  l'ànima  desencisada.  L'alegria  estimula  els  teus  centres  emocionals  i  llavor  l'alegria  els  neteja   i  purifica.  Quan  estàs  alegre,  no  odies,  ni  tens  temença;  no  ets  gelós  ni  venjatiu.  Sense  alegria  no  pots  portar  a  termini  res  i  menys  un  fet  constructiu  i  positiu.

L'ALEGRIA  és  el  goig  que  un  sent  i  experimenta  solament  en  els  estadis  superiors.  La  felicitat  és  l'expressió  més  baixa  del  goig. Quan  et  sents  feliç  vols  estar  alegre,  i  quan  estàs  alegre  vols  gaudir.  La  felicitat  es  física- emocional;  l'alegria  es  mental -espiritual.  És  el  goig  diví.  Tu,  dintre  teu,  t'ens  el  goig  per  això  si  el  trobes a  tu  mateix  seràs  la  persona  més  alegre  del  món.  No  la  deixes  escapar  i  conserva-la.

SER  ALEGRE  no  és  qüestió  de  ser-ho  només  unes  hores.  És  tenir  un  ideal  gran  i  una  ànima  neta.  És  estimar  amb  generositat  i  constància.  És  tenir  raons  fonamentals  per  a  l'esperança.  SER  ALEGRE  és  deixar  ,  a  cada  solc,  un  grapat  d'alegria.  És  el  que  sap  gaurir  i  fa  viure.   És  el   que  sap  donar-se  a  Déu  i  als  altres. L'alegria  sufoca  el  poder  del  desànim,  del  descoratjament,  de  la  depressió.  És  la  flor  més  bella  i  més  fragant  de  l'esperit,  constantment  vessa  la  seva  bellesa  i   la  seva  fragància.  És  un  dels  dons  més  preuats  que  han  estat  concedits  per  la  bondat  de  Déu  al   seus  escollits. És  el  més  potent  remei  que  dissipa  tota  clase  de  malenconia  i  de  tristesa.  L'alegria  del  cor  constitueix  la  vida  de l'home.

L'alegria  no  és  en  els  objectes  externs  que  ens  rodegen, resideix  en  el  més  profund  de  l'ànima.  La  veritabe  virtut  no  es  trista  i  antipàtica,  sinó  amablement  alegre.  Amb  cares  llargues...  maneres  brusques... fatxa  ridícula ..... aire  antipàtic.... així  mai  esperes  alegrar  i  animar  els  altres  a  seguir  a  Crist.  UN SANT  TRIST ÉS  UN  TRIST  SANT.  L'alegria  és  contagiosa,  ens  allibera,  evita  disputes  i  disgustos,  obre portes  i  dóna  confiança.  Ajudar  a  seguir  i  a  no  decaure.  Infon  forces  per  superar  pors  i  tristós  i  es  un  esperò  per  superar  dificultats.

L'alegria  és  un  sentimen  de  felicitat  i  de  goig  que  pot  èsser  momentani  o  permanen  segons  d'on  neixi.  Es  caracteritza  per  una  visió  optimista  d'un  mateix  i  de l'etorn  i  moltes  vegades  associada  al  plaer.  És  l'estat  contrasri  a  la  pena.

ELS  RATPENATS  - RATAPINYADES  (  CHIROPTERA )  són  els  únics  mamifers  capaços  de volar.  El  ratpenat  primer  fou  planeador  per  convertir-se  després  en  volador. Els  ratpenats  s'han  estés  gairabé   arreu  del  món  i  han  ocupat  una  varietat  de  ninxols  ecològics  diferents. Juguen  un  rol  ecològic  vital  com  a  pol.linitzadors  de  flors  i  també  tenen  un  paper  important  en  la  dispersió  de  les  llavors.

Els  ratpenats  tenen  lesc  potes  anteriors  transformades  en  ales  i  alguns  es  guien  i  cacen  per  ecolocalització.  Es  tracta  d'una  manera  de  "  sonar  biològic"  . Fan  espetegar  la  llengua  alternativament  a  un  costat  i  l'altre  de  la  mandíbula  ,  emetent  sons  ben  audibles  per  l'orella  humana.  Són  ultrasons  molt  potents i  els  hi  proporciona  informació  sobre  la  mida,  la  velocitat  i  la  direcció  de  la  presa.

La  pell  de  les  membranes és  molt  més  elàstica i  es  pot  estirar  molt  més  del  que  és  habitual  en  els  mamifers.  Com  que  tenen  ales  molt  més  potents que  les  dels  ocells ,  els  ratpenats poden  maniobrar  molt  més  ràpidament  i  precisa  que  els  moixons. Les  ales  dels  ratpenats  serveixen  com  a  protecció quan l'animal està  en  repós  i  també  com  a  regulador  tèrmic,  aïllen  el  cos  del  animal de  l'ambient  exterior  per  conservar  el  calor,  però  també  serveixen  per  reduir  la  temperatura  de  l'animal  quan  vola. 

El  cap  de  molts  ratpenats  recorda  al  dels  ratolins.  Les  orelles  són  grans  ,  sovint  estan  dotades  de  solcs o  arrugues  que  millora  la  capacitat  d'ecolocalització.  El  sentit  de  la  vista  està  poc  desenvolipat  i  tenen  una  visió  dicromàtica (  en  blanc i  negre ).  Les  dents  s'assemblen a  les dels  animals insectivors :  molt  afilades per  tal  de  penetrar el  dur  esquelet  del  insectes  o  la  pell  de  la  fruita. Tenen  generalment  entre  32 i  28  dewnts,  de  les  quals  especialment  les  canines  són  les  més  desenvolupades.

Normalment  s'alimenten   d'insectes  ,un  aliment  abundant  i  divers.  Com  que  surten  de  nit  ,  quan  els  ocells  insectivors  estan  inactius,  els  ratpenats   no  tenen  competència per  caçar  els  molts  insectes  que  surten  després  de  la  posta  de  sol.  A  més  d'insectes  els  ratpenats  mengen  aranyes, crustacis  i  escorpins. Poden  caçar  volant  o  caminant  a  terra.

La  seva  mida  varia  de  29 -33 mm  de  lomgitud  i  2  g  de  pes .  A  causa  dels  costums  nocturns  de  la  majoria  de  ratpenats  i  l'ancestral  misteri  de  com  podren  "  veure-hi "  a  la  foscor ,  sovint   se'ls  ha  considerat  i  encara   se'ls  considera  criatures  de  nit  i  els  ratpenats  han  suscitat  temor  en  els  homes:  a  mi  particularment  el  seus  crits- giscles  i  el  batec   sobtat  de  les  ales amb  tenia  estordit.  Encara  avui  són  icones  imprescindibles  del  cinema  de  terror  i  savint  se'ls  associa  als  vampirs.

Els  ratpenats  que  estan  emparentats  tenen  lligams  més  estrets  i  el  seus  enfrontaments  vam  amb  compte  de  no  fer-se  mal.  En  canvi, els  combats  entre mascles  no  emparentats  poden  ser  molt  violents  i  els  oponents  poden  acabar  malferits.  Viuen  normalment  en  colònies  i  aquestes  estan  conmpostes  de  famelles  amb  les  seves  cries  i  alguns  mascles.  El  mascle  dominant  pot  arribar  a  copar  el  80%  de  les  copulacions. Fan  els  nius  d'una  forma  molt  característica  ja  que  els  ratpenats  dormen penjats  amb  el  cap  mirant  a  terra.

Vull  incloure  una  excel-lent  poesia  de  Joaquim  Ruyra  titulada  "  LA  RATA -  PINYADA  ".

               COM  PANACS  DE  PARAIGUA  PUNTEJATS  I  AMB  BRANILLES,   SES  ALES  ESTRAMBÒTIQUES  VOLEIEN  PER  L'ESPAI,

               AMB  UNES  GIRAGONSES  QUE  SEMBLEN ÈSSER  FILLES  D'UN  ATZAR  QUE  FLUCTUA  SENS  NORMA  PRENDRE  MAI.

               DELS  ALTRES  FILLS  DE  L'AIRE  NO  TÉ  EL  LLINATGE  GAI, ANS,  PEL  SEU,  S'APROXIMA  MÉRAS  ALS  LLOPS  i  LES  GUILLES.

               I  AMB  TOT  I  NO  ÈSSER  OBJECTE  DE  TEMOR  NI  D'ESGLAIU, LA  MIREN  AMB  BASARDA  LES  ÀNIMES  SENZILLES.

              ELS  MURRIS  LA  PERCACEN  AMB  MALIGNA  FAL.LERA  I,  SI  L'HAUREN,  L'OCCEIXEN  AMB  UNA  MORT  CRUEL.

              JO  ,  EN  CANVI , ME  LA  MIRO  COM  SIRVENTA  FIDEL, DE  LA  QUAL  SOLS  S'OBIRA  LA  MÁ  NEGRA  I  FEINERA.

              QUE  VA  I  VE  I  DÓNA  VOLTES, ÀGIL  I  ESCANASSERA,  NETEJA  QUE  NETEJA  LA  LLUERNA  DEL  CEL.

En  els  territoris  de  parla  catalana  el  rastpenat  té  una  certa  rellevància  com  a  simbol. El  ratpenat  és  un  dels  emblemes  de  València  i  es  troba  coronant  l'escut  d'aquesta  ciutat,  axí  com  l'escut  del  València  Club  de  Futbol. Segons  la  llegenda  en  la  cultura  àrab  els  ratpenats  es  domesticaven  i  s'utilitzaven  per  espantar  els  mosquits  dels  terrenys  pantanosos  de  prop  de  València.  En  l'època  de  Jaume  I   El  Conqueridor  un  profeta  àrab augurà  que  mentre  el  ratpenat  de  l'amo  de  la  Ciutat  pogues  volar  totes  les  nits  la  ciutat  es  mantindria  en  poder  musulmà.

Les  tendes de  les  tropes  del  rei  Jaume  I  estaven  acampades fora  de  la  muralla  de  la  ciutat.  Va  ser  aleshores  quan  una  rata-penada  va  fer  un  niu  en  la  part  alta  de  la  tenda  del  rei  com  si  volguera  coronar-la  i  augurar  la  victòria  de  Jaume I.  El  rei  va  ordenar  que  no  l'esglaiessin,  sinó  que  la  complagueren  per a  qu  es  quedara  a  gust  al  campament.  Una  nit  quan  l'exèrcit  cristià  dormia  tranquil  i  confiat  es  va  sentir  a  prop de  la  tenda  reial  un  estrany  copejar  de  tambor.  Un  soldat  el  va  despertar,  alertant  a  tot  l'exèrcit,  de  l'atac  imminent  dels  àrabs.  El  rei  va  voler  agraïr  a  qui  havia  tocat  el  tambor.  Gran  va  ser  la  seva  sorpresa  quan  va  descobrir  que  la  rata-penada  va  donar  l'avis.  L'animalet  s'havia  deixat  caure  amb  totes  les  sev es  forces  moltes  vegades  sobre  el  tambor  fins  que  va  aconseguir  despertar  al  rei.  Per  això  en  la  part  més  alta  de  l'escut  real  hi  ha  el  ratpenat.

HE  APRÈS  que  ningú  no  es  perfecte.... fins  que  t'enamores.

HE  APRÈS  que  la  vida  és  dura.... però  jo  ho  soc  més !.

HE  APRÈS  que  les  oportunitats  no  es  perden  mai... les  que  tu  deixes  escapar les  aprofita  un  altre.

HE  APRÈS  que  quan  sembres  rancúria  i  amargura... la  felicitat  se'n  va  a  un  altre  lloc.

HE  APRÉS  qua  hauria  d'utilitzar  sempre  bones  paraules.... perquè  demà  potser  me  les  haurè  d'empassar.

HE  APRÈS  que  no  puc  escollir  com  em  sento  ni  quina  malaltia  tinc...però b sempre  puc  fer  quelcom  amb  fe  i  esforç.

HE  APRÈS  que  quan un  nadó  t'agafa  el  dit  amb  la  seva  maneta...et  té  enganxat  a  la  vida.

HE  APRÈS  que  tots  volen  viure  al  cim  de  la  muntanya... però  tota  la  felicitat  esdevé  mentre  hi  puges.ç

HE  APRÈS  que  cal  gaudir  del  viatge...i  no  pensar  només en  la  meta  però  sense  oblidar-la.

HE  APRÈS  que  és  millor  donar  consells  només  en  dues  circunstàncies...quan  són  demanats  i  quan  en  depèn  la  vida.

HE  APRÈS  que  com  menys  temps  malgasto....més  coses  faig.

HE  APRÈS  que  fer  bé  les  coses  petites  i  ordinàries....té  més  mèrit  i  esforç  que  fer  grans  proeses.

HE  APRÈS  que  l'oració  mou  muntanyes....i  remou  el  cor  de  Jesús

 V

Els  refranys  reflecteixen  la  forma  de  ser  i  de  fer  dels  pobles  i  perpetuan  la  saviesa  popular.  Per  això  podriem  dir  que  expresen  com  érem,  conm  som i, tal  volta,  com  serem.

El  proverbi ,  que  moltes  vegades  es  confon  amb  el  refrany,  se  sol  aplicar  a  una  sewntència  que  procedeix  d'una  reflexió  intel.lectual de  tipus  filosofic  o  moral,  d'ator  i  època  coneguda,  que  sorgeix  de  forma  escritar  en  cercles  cultes  i,  per  tant,  és  elaborat,  docte  i  sentenciós.

A  BONS OCIS, MALS  NEGOCIS.  El  fet  d'estar  sense  fer  res  mai  pot  donar  res. Qui  no  treballa,  no  menja. Home  badoc  se'l   engull  el  solc.

A  COMPTES  VELLS, FULLES  NOVES.  Reverdir  o  morir.  No  es  pot  viure  de  somnis.  De  l'experiència  treune  conseqüències.

A  DARRERA  DEL TAULELL  VAL  MÉS  El  JOVE  QUE  EL  VELL. ;Mai  dormis  sobre  la  palla. La  bona  conversa  i una  mirada  fan  bona  la  cxaixa.

A GRAN  SENYOR,  DOBLE  HONOR.  Gratitud  i  admiració.  Qui  no  sab  valorar  poc  sabrà  pesar.

A  L'ESGLÈSIA  PER  RESAR,  A  LA  PLAÇA  PER  PARLAR.  Cada  cosa  al  seu  temps  i  al  seu  lloc.

A  LA  DONA  I  A  LA  CABRA,  CORDA  LLARGA.   No  volguis  dominar  els  instints  dels  altres,  qui  ho  fa  després  se'n  panadeix.  Tothom  té  un  espai  de  llibertat.

AIGUA  DE  MARÇ,  HERBA  ALS  SEMBRATS.  Es  la  millor  aigua  per  desvetllar  la  natura.  Segueix  els  cicles  de  la  natura  i  tindrás  una  bona  vida.

AL  CULL  DEL  SAC  ES  TROBEN  LES  ENDRUNES.  No  les  tiris  puig  molts  passen  fam.  No  menyspreuis  les  petites  coses  que  després  necessitaràs.

AL MAL  SEGADOR  LA  PALLA  LI  FA  POR.  Tots  els  oficis i  treballs  requereixen  amor, i  dedicació.  Fer  a  disgust  les  coses  és  el  pitjor  que  et  pot  passar.

ALS  MOSSOS  NO  ELS  DEGUIS  MASSA;  PERQUÈ  ET  TRAEURÀN  DE  CASA.  Els  salaris  són  sagrats i  com l'Eucaristia  ben  reservats.

ALS  PORCS  MÉS  LLETJOS,  ELS  MILLORS  AGLANS.  No sempre  el  lleig  és  el  pitjor.  Moltes  vegades  dins  hi  ha  una  gran bellesa , te'ns  que  buscar-la.

ALS 

Se como  el  SOL  :  levántate  temprano  y  no  te  acuestes  tarde.

Se  como  la  LUNA :  brilla  en  la  oscuridad  pero  pensando  que  tu  luz  es  prestada.

Se  como  los  PAJAROS :  que  comen.  cantan  y  vuelan  sin  importarles  el  mañana.

Se  con¡mo  las  FLORES:  se  visten  de  bellísimos  colres  pero  fieles  a  sus  raices.

Se  como  el  DIA  :  llega  y  se  retira  sin  alardes.

Se  como  el  AGUA :  buena,  dulce  y  transparente.

Se  como  las  NUBES :  condensan y  luego  dejar  caer  la  lluvia.

Se  como  la  FRUTA  :  bella  por  fuera  y  saludable  por  dentro.

Se  como  el  RIO :  corre  sin  prisa   hacia  la  inmensidad  de  los  océanos.

Se  como  el  OASIS :  da  tu  agua  al  sediento y  alivia  así  su  caminar.

Viene  de  la  palabra  latina  "  gratitudo  "   es  un  sentimiento  que  nos  obliga  a  estimar  el  beneficio  o  favor que  se  nos  ha  hecho o  ha  querido  hacer, y  por  tanto  debemos  corresponder  a  él  de  alguna  manera.  La  gratitud  es  una  virtud  muy  difícil  de  encontrar  en  el  mundo  porque  implica  agradecimiento,  humildad   y  capacidad  de  darnos  a  los  demás.  El  ambiente  egoista  en  que  nos  movemos  nos  lleva a  sentirnos  merecedores  de  todo,  por  ello  nos  sentimos con  el  derecho  de  exigir  sin  dar  nada  a  cambio  ni  agradecer   lo  que  se  nos  da.

Entender  la  vida  como  un  obsequio  , seas  religiuoso  o  no, té  otorgará  a  una  actitud  constante  de  agradecimiento, sosiego  y  armonia.  El  sentimiento  de  gratitud  es  algo  que  debes  aprender  y  hacer  crecer. La  gratitud  puede  enriqucer  ru  vida  más  que  un  millón  de  euros. La  gratitud,  como  ciertas  flores, no  se  da  en  las  alturas   y  reverdece  mejor  en  las  tierras  bajas  de  la  humildad.

La  gratitud  es  todo  excepto  debilidad;  un  acto  de  gratitud  es  siempre  beneficioso  y  bello.  Algunos  no  saben  reconocer  el   apoyo  que  les  dan  o  les  dieron los  demás  en  un  momento  o  circunstancia  determinado.  Esas  son  las  personas  desagradecidas.  La  gratitud  nunca  debe  terminar;  el  que  sabe   agradecer  abre  las  cortinas  de  su  alma  para  que  entre  el  sol   y  pueda  proyectarse  hacia  afuera  su  propia  luz.  La  gratitud.  como  reza  el  slogan anterior,  es  la  memoria  de  un  corazón  contento...

La  gratitud  pondera  la  actitud  amable  de  quien  lo  hace  más  que  el  servicio  o  don  recibido.  La  gratitud  no  se  reduce  a  una  palabra   ni  se  queda  en  la  superficie :  enriquece  y  transforma  nuestra  vida  cuando  mantenemos  presente  ese  acto  de  afecto, cariño  o  ayuda  y  lo  sabemos  posteriormente  expresarlo  en  hechos,  en  paklabras,  con  un  abrazo, con  una  sonrisa  o  con  una  carta. El  agradecimiento  es  la  parte  principal  (  interna  y  externa )  de  un  hombre  de  bien.  La  gratitud  no  debe  ser  un  simple  intercambio  de  objeros  :  "  tú  me  diste,  yo  te  di  " significa  mucho  más :  "  tú  te  esforzarte  por  mi ,  yo  estoy  dispuesto  a  hacerlo  por  ti ".

La  expresión "  GRACIAS "  no  debe  ser  una  mera  frase  educada  y  convencional;  sino  una  frase  mágica, un  encantamiento  sagrado,  un  poderoso  manantial  de  vitalidad. LA  EXPRESIÓN  GRACIAS  tiene  el  poder  de  abrir  la  conciencia  y  despertar  a  la  verdadera  riqueza.  Dar  las  bgracias  a  alguien  es  purificar  la  atmófera   entre  tú  y  esa  persona.  Ejerce  un  poder  licerador, permite  el  desapego  y  facilita  el  perdón.

La  gratitud   genera  confianza, ésta  engendra  amistad  y  entre  las  dos  nace  la  fidelidad.  La  gratitud  es  la  virtud  que  nos  lleva  a  tomar  conciencia  de  los  dones  que  recibimos  cada  dia,  a  valorar  la  generosidad del  que  nos  los  da  y  a  mover  nuestra  voluntad  y  corazón  para  corresponder  a  estos  dones, aprovecharlos,  desarrollarlos  y  ponerlos  al  servicio  de  los  demás.

El  descontento, la  angustia  y  la  ingratitud estrechan  la  vida, mientras  que  la  gratitud  la  expande, la  aumenta, incrementa  la  alegria, y  abre  las  puertas  del infinito, del  amor. La  gratitud  es  el  arte de  saborear  la  vida  con  dulzura  y  agrado;  es  también  una  aceptación  inteligente  de  vque  necesitamos  a  los  demás.

La  oración  más  eficaz  para  sacarnos  del  control  de  las  fuerzas  oscuras  y  los  estados  mentales  negativos  es  "  dar  gracias " y  que  este  agradecimiento  se  eleve  al  cielo  con  respeto  y  gratitud  como  el  humo  que  salia  del  altar  de  Aberl. Gracias   es  una  palabra  que  une  al  cielo  y  la  tierra.  El  verdadero  agradecimiento  abre  la  percepción  de  la  belleza,  de  la  sabiduria, de  la  grandeza  y  del  amor.  Si  una  persona  no  percibe  la  realidad  del  mundo  superior  omnipresente  está  perdido  y  sin  camino  a  seguir;  las  nubes  de  la  desconfianza,  de  la  ingratitud  serán  sus  compañeras  de  bviaje.

"  Cuanto  más  conozcas  la  gratitud,  menos  víctima  serás  del  resentimiento  y  la  depresión. La  gratitud  actua  como  un  elixir b que  irá  disolviendo  gradualmente  esa  dura  corteza  que  envuelve  tu  ego,  tu  necesidad  de  posesión  y  de  control  y  hará  de  tí  una  persona  generosa.  El  sentimiento  de  bgratitud  pone  en  marcha  una  auténtica  alquimia   espiritual, nos  hace  más  magnánimos  y  engrandece  nuestra  alma  "  (   Sam  Keen ).

CREURE  és  acostumar-se  a  entrar  en  un  regne  de  perplexitats,  habituar-se  a  no  entendre.  Es  patir  els  sofriments  de  la  pertenença  a  la  comunitat,  però  també  el  goig  i  el  consol  de  dsentir  la  força  que  travessa  la  comunitast.  Es  molt  reconfortant  saber  que  Déu,  l'Amor  omnipotent,  ens  acollirà  en  la  seva  glòria  i  ens  dionarà  una  terra  nova  i  un  cel  nou.

Creure  és  exigent,  perquè  sempre  és  un  intent  de  veure-hi  més  clar  i  de  ser  més  transparent.  També  consola,  però  no  ha  d'èsser  el  consol  l'únic  móbil  de  la  crença.  En  cada  persona  la  motivació  per  creure  és  un  enigma  sense  fons.  S'hi  bareigent  factors  concients  i  inconscients,  emocionals  i  rascionals.  Però  qui  creu  experimenta  una  pau  ,  un  repós  i  una  tranquilitat  interior  que  no  té  preu. 

Consol   es  alleujar  la  pena  o  aflicció  d'una  persona.  L'home  és  un  ésser  que  sempre  necessita  consol.  La  seva  insuperable  exposició  a  la  cintingència  provoca   que  s'adoni , sovint  amb  enormes  dosis  de  desesperació  i  angoixa ,  de  la  seva  situació  real  en  el  món. Estem  en  temps  de  consol.  El  consol  brolla  i  s'escampa,  com  l'aigua,  per  totes  parts. Crec  que  una  de  les  finalitats  més  importants  de  las  religions (  creure )  hauria  de  ser la  comunicació  de  consol  no  sols  als  seus  adeptes- feligresos,  sinó  a  tots  els  homes i  les  dones  de  bona  voluntat.

Ens  fa  falta  molt  consol  ja  que  el  que  més i  el  que  menys  , el  gastem  considerablement  cada  dia.  Ens  l'auto suministrem  o  el  donem  a  mans  plenes  als  que  volem  i  ens  envolten. Sovint  moltes  religions  en  lloc  d'oferir  al  seus  fidels  consol, confiança, cordialitat, reconciliació  i  solidaritat ,  han  provocat  depressions, confrontaciones, angoixa  i  culpabilitzacions  patològiques.  És  un  factor  imprescindible   retrobar  la  confiança,  la  intercomunicació  per  assolir  el  consol.  Segurament  sigui  avui  la  gran  i  mortal  malaltia,  potser  caldria  parlar  d'epidemia, la  manca  de  persones  que  sapiguen  donar  consol  i  alhora  rebreu-ho.

QUI  FA  UN  COVE FA  UN  CISTELL.  En  espanyol  diuen :  "  Quien  hace  un  cesto  hace  ciento  si  le  dan  mimbres  y  tiempo.  Qui  fa  una  cosa  gran  pot  fer  la  petita.  Voler  agafar  la  lluna  en  un  cove  =   pretendre  coses impossibles.  I  fer-la  com  un  cove  =   Fer  inconscientment  un  disbarat.

QUI  ES  MENJA LA  CARN   QUE  ROSSEGUI  ELS  OSSOS.  Un   no  pot  sempre  tenir  o  agafar  lo  millor  i  deixar  les  escorriales  i els  ossos  pels  altres.  Ha  de  sebre compartir  el  bo  i  el  dolent. 

QUI  NO  TÉ  TALL  ROSEGA  ELS  OSSOS.  El  pobre  té  de  contentar-se  en  poca  cosa.  Molt  semblant  a  :  A  FALTA  DE  PA  BONES  SÓN  LES  COQUES.  La  mança  fa  somniar  truites.

QUI  S'ANFADA TÉ  DUES  FEINES :  ENFADAR-SE  i  DESENFADAR-SE.  Aquell  que  ha  comés  alguna  malefeta  és  descobrirà  el  mateix;  en  cas  contrari  serà  una  persona  que  embolica  que  fa  fort.   En  espanyol  diuen :  "  Quien  se  pica,  ajos  come.

QUI   NO  TÉ  PA  MOLTES  SE'N  PENSA.   Molt  semblant  a  "  EL  PA  NO  TÉ  CAMES  PERÒ  FA  CAMINAR  ".  Quan  falta  el  necessari  l'enteniment  s'aguditza.  En espanyol  diuen  :  "  Más  discurre  un  hambriento  que  cien  letrados  ".

QUI  CANTA  A  LA  TAULA  I  XIULA  AL  LLIT  NO  TÉ  EL  SENY  GAIRE COMPLERT.  A  la  taula  s'ha  de  menjar  i  al  llit  dormir,  canviar-los  es  de  persona  descentrada  i  desequilibrada.  En  espanyol  diuen  :  "  El  poco  seso  canta  en  la  mesa  y  silba  en  el  lecho ".

QUI  NO  VOLGUI  POLS  QUE  NO  VAGI  A  L'ERA.   Molt  semblant  a  :  "  QUI  OLI  REMENA  ELS  DITS  SE N'UNTA.  Es  impossible  anar  a  l'era  i  que  la  pols  no  t'envolti  ni  al  molí  d'oli  sense  tacar-te.  La  ocasió  fa  el  lladre,  però  si   saps  sobreposar-te   llavors  seràs  tingut  per  persona  honorable.

QUI  NO  FA  QUAN  POT  NO  FA  QUAN  VOL.  Te'ns  de  agafar  l'oportunitat  quan  se't  presenta.  Normalment  no  truca  a  la  porta  dues  vegades. 

QUI  EN  CAMP  DE  SAL  SEMBRA  PERDER  TEMPS,  PACIÊNCIA  I  GRA.  Mira  de  fer  les  coses  correctament  en  lloc  i  temps  oportú.  No  demanis  a  la  figuera  peres o  pressecs.

QUI  NO  S'ARRISCA  NO  PISCA .  Molt  semblant  a  :  "  QUI  NO  S'EMBARCA  NO  PASSA  LA  MAR  ".   Per  obtenir  quelcom  un ha  arriscar,  mullar-se.  Sense  esforç  no  s'ha  obté  res. 

SOL  ROGENT, PLUJA O  VENT.  SOL  ROGENT  A  PONENT,  SI NO  ES  PLUJA  SER  VENT.  SOL  ROGENT  A  TOTS  COSTATS,  PLUJA  O  VENT APARELLATS.

Si  al eixir  o  al  pondre's  el  sol  aquest  presenta  un  color  viu  de  foc, com  si  estigués  inflamat i  les  nuvolades  que  l'envolten  d'ún  color  vermell  pujat com  si  tot  plegat  fos  una  foguera, és  indica   que  a  la  nit  hi  haurà  fortes  ventades   o  pluja  forta  a  la  matinada. Els  núvols  de  color  vermellós  són  senyal  de  mal  temps.  Però  si  la  pluja  curteja,  el  vent  és  abundós,  sobretot  el  cerc,  que  ve  de  nord-oest  i  bufa  i  xiula  a  estropades.  És  un  vent  indesitjable,  que  ho  asseca  tot  i  fa  mal  de  cap.  En  espanyol  diuen :  AURORA  RUBIA,  VIENTO  O  LLUVIA.

SOL  MAL  AFAITAT,  AVIAT  MULLAT.  SOL  MAL  AFEITAT, AIGUA  I  VENT  APARELLATS.

Quan  el sol  té  moltes  boirines  aviat  deixar  anar  pluja  petita.  No  et  fiis  de  la  gata  que  de  nit  s'afaita.

SOL  BLANC  PARENT  DEL  FANG.

Sol  és  torna  blanc  quan la  pols  del  desert  invaeix  el  continent. El  fang  embruta  els  parabrises  dels  cotxes.

SOL  DE  FORAT, PLOU  MËS  QUE  CAP:  SOL  LLEGANYÓS  , PLUJA  A  L'ENGRÓS.

SI  NO  TENS  SOL  AL  BALCÓ,  ET  VISITARÀ  EL  DOCTOR.

El sol  és  una  terapia  excel-lent  per  la  salut.  Sense  sol  no  hi  hauria  vida.

ON  EL  SOL  NO  TOCARÀ,  CASA  NO  VAGIS  A  COMPRAR.

Les  portalades  de  les  cases  han  d'orientar-se  nord-sud,  mai  est-oest,  car  a  l'hivern el  sol  no  s'aixeca  i  a  l'estiu  està  massa  alt. 

ROBA  BEN  ASOLELLADA  DUES  VEGADES  BUGADEJADA.

Això  les  nostres  mares  ho  sabien  perfectament  i  a  més  ho  practicaven.  Com  aprofitaven  el  sol  ,  principalment  a  l'hivern,  per  sacar  la  roba.

FA  MÉS  UN  QUART  DE  SOL  QUE  TOT  UN  DIA  DE  SABÖ.

Al  Pa, pa  i  al  Vi,  Vi  =    S'han  de  dir  les  coses  amb  claretat.

Això  són  figues  d'un  altre  paner =   El  que  dius  ara  és  diferent  del  que  havies  dit  abans.

Ets  de  pa  sucat  amb  oli  =   Ets  molt  flonjo, de pasta  fullada  i  merengat.

Vall més  arengades  amb  amor  que  pollastre  amb  dolor  =  És  millor  una  relació  per  amor  que  per  diners.

Com  més  petita  ès  la  nou  més  soroll  mou  =  Una  cosa  petita  pot  donar  més  problemes  que  una  cosa  gran.

Després  d'un  bon  dinar ,  un  bon  passeljar  =  Si  has  menjat  molt,  per  pair  bé, ès  recomanable  fer  una  passejada.

El  qui  té  la  paella  pel  mànec  fa  anar  l'oli  allà  on  vol  =  Qui  mana  fa  sempre  el  que  ell  vol  i  desitja.

Al  pot  petit  hi  ha  la  bona  confitura  =  Expressió emprada  per  lloar  la  intel.ligència, la  boniquesa... d'una  persona petita  d'estatura.

Su  procedencia  ha  sido objeto  de  todo  tipo  de  fantasias.  Han  sido  considerados  descendientes  de  Caín  o  relacionados  con  la  estirpe  de  Cam.  La  carroza  , en  idioma  romani  Vurdón ,  es  el  símbolo  de  los  gitanos  incluso  de  aquellos  que  ya  desde  hace  mucho  tiempo  han  abandonado  la  vida  nómada .Y  la  trata  con  animales  de  carga  uno  de  sus  menesteres  favoritos ,  debemos  recordar  que  han  sido  los  principales  animadores  en  las  ferias  de  ganado.

Los  gitanos  cuentan  en  una  de  sus  leyendas  que  hace  muchos  años  tenian  un  rey  que  gobernaba  sabiamente  un  país  maravilloso  en  la  India,  llamado  Zind;  allí  la  gente  era  felíz,  hasta  que  las  hordas  musulmanas  los  echaron  y  desde  entonces  se  ven  obligados  a  vagar  de  una  nación  a  otra. También  según  otra  leyenda,  narrada  por  el  poeta  persa  Firdansi,  en  el  siglo  V  a, C.  ,  un  rey  persa  hizo  venir  desde  la  India  diez  mil  "  luris  "  , nombre  atribuido  a  los  gitanos ,  para  entretener  al  pueblo  persa  con  la  música  gitana  (  el  canto  jondo ).

Entre  los  siglos  IX  y  X  varios  grupos  penetraron  en  Occidente  procedentes  de  Persia  ya  sea  hacia  la  via  de  los  peregrinos  a  Tierra  Santa  (  Creta,  Grecia, Bulgaria  y  Rumanía)  ya  sea  hacia  Egipto.  La  llegada  a  Europa  se  sitúa  hacia  el  1.417 que  se  decian  ser  peregrinos  provenientes  del  Paqueño  Egipto  (  región  del  Peloponeso ).  Ellos  contaban  que  fueron  obligados  a  vagar  por  el  mundo  ,  durante  siete  años,  como  penitencia,  porque  habian  sido  perseguidos  por  los  moros  y  obligados  a  abjurar    la  fe  cristiana ,  posteriormente  fueron  presentados  delante  del  Papa,  que  les  impusó  dicha  penitencia  y  también  credenciales  para  que  fuesen  bien  recibidos  dondequiera  que  ellos  fuesen.

Antiguamente  se  pensaba  que  los  gitanos  procedian  de  Egipto  ,  así  lo  parecia  confirmarlo  su  nombre  "  gitanos  " evolución  del  vocablo  "  egiptanos ".  Sin  embargo  a  partir  dekl  siglo  XVIII  comienza  a  tomar  cuerpo  una  nueva  teoría,  nacida  del  campo  de  la  lingüística,  pero  cientificamente  no  confirmada, que  establece  que  el  "  romaní  "  ,  la  lengua  gitana,  es  una  de  las  varias  lenguas  neoárias  del  noroeste  de  la  India,  concretamente  de  la  zona  del  rio  Zind ,  como  anteriormente  he  reseñado,  cuya  capital  es  Karachi,  recuérdase  que  otras  formas  de  denominar  a  este  pueblo  es  "  zínganos  o  cíganos  ".

La  palabra  "  calé  "  parece  proceder  del  indostaní  "  kalá  "  que  significa  negro  o  sucio,  por  eso  en  ocasiones  se  tiene  por  gitano  a  una  persona  de  extracción  humilde  y  poco  aseada. La  cultura  gitana  es  fundamentalmente  ágrafa  y  despreocupada  por  su  historia.  La  palabra  persona  ,  en  lengua  gitana,  es  rom  que  literalmente  significa  gitano.  Ser  persona  y  ser  gitano  es  lo  mismo.  Un  gitano  nunca  puede  negar  su  condición  y  de  hacerlo  sería  negar  su  humanidad.

Ser  gitano  es  ser  persona  a  la  manera  gitana  que  ello  no  comporta  haber  nacido  de  padre  o  madre  gitanos,  sino  de  ver  y  vivir  la  realidad  de  una  forma  concreta  más  allá  de  los  lazos  puramente  biológicos.  Federico  García  Lorca  lo  plasmó  así  :  "  lo  gitano  es  lo  más  elemental, lo  más  profundo,  lo  más  aristocrático de  mi  país;  lo  más  representativo  de  su  modo  y  el  que  guarda  el  ascua,  la  sangre  y  el  alfabeto de  la  verdad  andaluza  universal  ".