La  FORTALESA  és la  tercera  de  les  virtuts  cardinals. El  seu  nom ve  de  la  paraula  llatina  "   fortitudo ". Té  per  objecte  el  bé  difícil  i  ardu  d''aconseguir . Consisteix  en vèncer  el  temor  i  fugir  de  la  temeritat.  La  fortalesa  assegura  la  fermesa  en  les  dificultats  i  la  constància  en  la  recerca  del  bé.  La  fortalesa  és  un  curull  d'energia,  que  permet  superar  totes  les  dificultats  amb  un ritme  persistent  i  inflexible. 

És  la  virtut  que  estimula  l'ànim i  el  manté  vigorós  i esforçat,  segons  PLATÓ. La  fortalesa ens  dona el  impuls  per  dirigir  i  mantenir  en  la  direcció  adequada  el  nostre  projecte  de  vida. Podem  tenir  moltes  ensopegades  però  això  no  vol  pas dir  que  siguem  vençuts. Una  persona  vençuda  pel  seu  contrincant  pot  tonar  a  alçar-se,  en   canvi ,  una  d'  ensorrada  pel  conformisme  no  pot  aixecar  el  cap. La  fortalesa  és  la  resistència  intel.ligent.

Assumir  l'aventura  de  viure  requereix  fortalesa, valor, voluntat  i  treball.   És  una aventura  possible  perquè  depen  d'una  decisió  personal, lliure  i  responsable. En  la  vida  tot  és  incert  i  alhora  maravellós.  La  vida  ens  porta  per  camins  inesperats  que  són  tot  un repte  per  nosaltres. Viure  requereix  el  coratge  de  viure  la  incertesa.  Cal  ser  fort  (  fortalesa )  i  valent  per  viure  amb  intensitat  i  consciència.

La  FORTALESA   s'adquireix  a  força  de  viure , d'encarar-nos  amb  les  situacions  que  ens  posen  a  prova. La  fortalesa  es  fa  més  evident  en l'adversitat  que  en  la  prosperitat.  La por  i  el  que  diran,  treu  a  vegades  el  coratge  cívic  a  homes  que  viuen  en  un  clima  d'amenaça . opresió  o  persecució. Per  assolir  la  fortalesa,  l'home  ha  d'estar  sostingut  per  un  gran  amor  a  la  veritat  i  al  bé  que  es  lliura.  Segons  JOAN  PAU II  ;  "   La  virtut  de  la  fortalesa  camina  al  mateix  pas  que  la  capacitat  de  sacrificar-se ".

És  la  virtut  més  estimada  i  que  guanya  més  consideració.  La   fortalesa  és " la  gran  virtut :  la  virtut  dels  enamorats,  dels  convençuts, d'aquells  que  per  un ideal  noble  són  capaços  d'enfrontar-se  a  perills,  del  cavaller  errant  que  per  amor,  a la  seva  dama s'exposa  a  aventures  perilloses,  del  qui  sense  desconèixer  el  que  val  la  seva  vida -  cada  vida  és  irrepetible  -  es  lliure gustosament ,  si  cal, en  nom  d'un  bé  més  alt  ". (  DAVID  SAACS ).

La fortalesa  és  un  amor  intern  en  virtut  del  qual  l'home  tot  ho  venç  i  suporta  per  Déu.  La  fortalesa  t'omple  de  força  interior, de tal  forma  que  sabem  reconèixer  les  nostres  possibilitats,  la  situació  real  que  ens  envolta per  resistir  i  emprende  totes  les  accions  que  se'ns  presenten  en  el  nostre  esdevenir,  fent  de  les  nostres  vides  quelcom  noble, sincer  i  profitós.

• Es una amiga  maravellosa  de  la  personalitat  que  et  dóna  fermesa  en  les  dificultats  i  perseverança.  La  fortalesa  és  la  que  t'ajuda  a  resistir les  temptacions  que  sorgeixen  del  pensament  de  la  comoditat  i  de l'egocentrisme.  Resistir  les  influències  nocives, soportar les  molèsties  i  afrontar  amb  valentia  les  dificultats  per  vencer-les és  propi  de  la  fortalesa.  La persona  que  no  vol  millorar,  que  és  egoista,  que  busca  solament  el plaer,  no  té  motius  per  a  desenvolupar  la  virtut  de  la  fortalesa.  És  l'eina  apropiada  per  sobreviure  com  a  persones  humanes  i  per  viure  com a éssers  humans.
  
  
  És  la  virtut  mitjançant la  qual  som  capaços  de  soportar  i  vèncer els  obstacles  que  s'oposen  al  bé  i  al  nostre  progrés  espiritual.  Són  les  petites  coses  que  afrontem  cada  dia  les  que  fan crèixer  la  fortalesa.  No  es  tracte  de  realitzar  actes  sobrehumans,  més  aviat es  tracta  de  fer  de  les  petites  coses  de  cada  dia  una  suma  d'esforços, d'actes  virils, que  poden  arribar  a  ser  quelcom  gran,  una  mostra  de  fortalesa  i  d'amor. Santa   Teresina  del  Nen  Jesús  fou  un  exemple  clar  i  manifest  de  fortalesa. La  fortalesa  (  amb  les  seves  variants  de  laboriositat  i  diligència )  ens  inclina  a  afrontar  el  treball  que un  ha  de  fer,  no  de  qualsevol  manera,  sinò realizar-ho  com  i  quan  cal.  L'atenció  a  les  coses  petites  caracteritza  la  manera  divina  de  treballar  un  fill  de  Déu.
  
  
  Vull  retre  homenatge,  com  deia  JOAN  PAU  II, a  " valents  desconeguts "  . A  tots  els  qui tenen el  valor  de  dir  " NO " o  " SI "  quan  això  és  costós.  La  fortalesa  requereix  sempre  una  certa  superació  de  la  debilitat  humana i,  sobretot,  de  la  por. La  por  i  la  violéncia  son  les  pitjors  amigues  de  la  fortalesa (  coratge ) .  TENIM   NECESSITAT  D'HOMES  FORTS!.