•  
  • 
    
    
    
    EL  PLOR és  la  primera  senyal  que  dóna  un  nadó  de  que  viu.  És  una  font  d' ìnformació que,  si  es  desxifra, explica  amb  precisió els  sentiments  íntims  del  nen.  ¡  Quina  sort  va  tenir  María  !. El   plor  és,  de  fet,  l'unic  recurs  que  té  el  petit  per  comunicar-se  amb  l'exterior  , o  amb  ell  mateix  i  l'utilitza  des  del  mateix  moment  del  naixement.
    
    Jesús  al  nèixer  va  plorar  i  continua plorant.  El  seu  naixement, encara  que  ens  sembli  extrany, va  passar  desapercebut  als poderosos.  I  si  alguns es  preocuparen  fou  per  matar-lo.  Al  seu  entorn  pastors, el  bou  i  la  mula:  sers  despreciats  i insignificants.  Dins una  establia  ha  nascut l'Emmanuel.  Sort  va  tenir  dels  seus  pares  Josep i  Maria   que  li  feren  companyia bona.  A  Josep  el  fill l'enamora  i  Maria  li  canta  dolçeta  cancó  :  No  ploris  no  manyaguet  de  la  mare,  no  ploris, no, ai  alè  del  meu  cor ".
    
    Sant  Pau a  la  segona  carta  al  Corintis (  8,9) diu:  "  Ell, essent  ric, es  va  fer  pobre  per  nosaltres, perquè  us  enriquísiu  amb  la  seva  pobresa ". Tota  la  vida  de  Jesús,  aquest  nadó  que  neix plorant,  ve  marcada  per  un  aparent  fracàs, però  ens  dóna un  estil  de  "  mullar-se "  , " d'implicar-se " i  "  fer  costat  "  al  més  dèbils.  És  el  que  dirà  Maria  en el  Magnificat  : "  Omple  de  béns  els  pobres  i  els  rics  s'en  tornen  sense  res ".
    
    Algú  ha  dit  que  "  NADAL ÉS  EL  MISTERI D'UNA  LLÀGRIMA  "  balba, com una  vulva, la  vida  eixint  del fons, contenint un tresor. Un èsser  essencial, guaitant  el  món.  Incorporant  el  món  en  el  seu  tor (  com la  fotografia  de l'escrit ).    Nascut  de  verge,  nascut  de  goig i  nascut del  plor.  Santa  nit, plàcida  nit, ja  està  tot  adormit, vetlla  sols  a  la  cambra  bressant,  la  dolça  Mare  que  al NIN va  cantant :  dorm  en  pau  i  repòs.
    
    Com  hem  canviat  Nadal, del  nadal  dels  pobres  i  del  plor,  hem  passat  al nadal  dels  rics i  del  consumisme.  Vull acabar  amb  un  versos  de  JOAN SALVAT - PAPASSET  titulat  : "  Sento  el  fred  de  la  nit... ·
    
                     Els de  casa, a la  cuina  prop  del  braser  que  crema,
                     amb  el  gas  tot  encès  han enllestit  el gall.
                     Ara  esguardo  la  lluna, que m'apar lluna plena;
                     ells  recullen les  plomes  i  ja  enyoren demà.
    
                      Demà  posats  a  taula  oblidarem  els  pobres
                      -  i  tan  pobres  com  som - Jesús  ja  serà  nat.
                      Ens  mirarà  un  moment  a  l'hora  de  les  postres
                      i  després  de  mirar-nos  arrencarà  a  plorar.                      
               

Tags: actualitat