Descriu als meus pensaments y noticias actuals
Les nostres vides són com els rius. Unes corrents naturals de dies que flueixen amb continuïtat ( a vegades amb salts dolços i d'altres feréstecs) i que finalment desemboquen en el " mar infinitit ". El seu cabdal dependrà de l'esforç, estat anímic i voluntat de cadascú. Si sobreeixen tindrem de donar gràcies al Senyor de la vida i de la mort. I si s'assequen o eixuguen hem de buscar noves deus que l'omplin. Els amics són els veritables afluents del nostre riu.
Tot riu té unes riberes fèrtils poblades de pollancres o àlbers, de canyars, vimecs i altres arbredes que fan el delit del pastoreix. Dintre de les seves fresques i transparents aigües hi viuen molts peixos ( anguiles, truites, salmons...crancs). També serps i cucs. Tot molt semblan a les nostres vides. Aquests habitants i veins del nostre riu són els qui ens faran meréixer o desmeréixer. Mai els podem esbocinar ni anorrear. Són el nostres companys de viatge.
Tot riu necessita d'un pont perquè les dues riberes lliguin i es comuniquin. El nostre riu mai ha de ser una barrera infranquejable. Estendre punts de diàleg i d'amor entre les dues voreres, que fan que el nostre riu transcorri tranquil, ha d'èsser el nostre objectiu i comiat.
Assegut a la vora del riu he tingut aquests pensaments :
Per un tros de cel, per una altra nit, per un bes de mel seguiré caminant.
Pel teu àngel, per la calma, per la màgia de créixer al teu costat.
Nus a trenc de l'alba anirem a buscar els límits dels espais.
Pintarem l'horitzó tu del costat del cel i jo del cantó del mar.
I quan el sol s'enfili al seu balcó, ens trobarà a tots dos regant el nostre amor.
Sense ofendre'ns, sense ràbia, sense creure que sóc tu o que ets jo.
Tags: Reflexió