martes, 08 de diciembre de 2009


Quan tenia sis anys aparagué al  corral de casa un  xai, no  se encara  qui  el va  comprar o  si  va  èsser  un obsequi.  Ara  bé  la  persona  que ho féu  conèixia  perfectament els  meus  gustos doncs els  animalons  més  preuats  per  mi  eren :  els  cavalls  i  els  xais.
El  xai  tenia  al  voltant d'un  mes i mig  i  ja  estava  desmamat.Era  de  color blanc immaculat. Cada  tarda , si  feia  bon  temps, el  treia a  pasturar ja  sigui  a  la  vorera de la  riera  o  a  les  " escamades ". Gaudia  de  pastures esplèndides  doncs l'herba  era  tendre i  fresca  i  ensems li  donava ordi, faves i  morecs. Al  tres mesos  tenia  una  lluantor  que  conqueria  cors. El  veïnat  del  poble  els  hi  semblava  una  figura  de  pessebre  car  era  mansoi i  amb  seguia  com  un  gosset. La  seva  veu (  be,be, be..) era  molt  dolça.  Acceptava  amb  fruïció  els afalacs i  que  les  meves  mans  amanyaguessin  el  seu  cap  i  espatlles.  Era  per  ell  un bon pastor.
Un dia  anant  per  la  riera  vaig  relliscar i  de  sobte caigué  damunt  de l'anyell. El  pobre  no  va  dir  ni  piu  però  l'argila,  com  un paparra,  niuà  damunt  la  pell blanquíssima  tornant-se  groguenca. Vaig  netejar-lo amb  molta  cura però  la  mullera no  desaparèixia. Tenia por  de  tornar  a  casa.  No  sabia  com  la  gent  del  poble reccionaria  al  veure  l'estat  calamitós  del  xai. La  reacció  fou  positiua i  la  mare  al  veure´m  en  donà  una  abraçada  i  dos  petons;  llavors  els  meus ulls mosicosos  es  tornaren riallers-.Als  quatre  mesos feia  patxoca. Les  carns anaven posant-se  als  seus  llocs  i  crèixia  la  seva  estatura. Però, de prompte, cap  al  cinquè  mes agafa  la  ronya. Va  perdre  la  gana i  li  costava molt  seguir-me  cap  a  la  pastura. El  pastor  del  poble  el  va  mirar  i  ens  va  dir  que  tenia  entroncany  i  que  dissortadament no  es  faria  gros. Amb  gran desplaença  vam sacrificar-lo  als  voltants  de  Nadal. Aquesta  és  la  trista  història  del  meu l'anyell  sarnós.


Tags: conte

Publicado por Desconocido @ 19:19
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios