0. 
   
   LA  TEMPRANÇA   ve  de  la  paraula  llatina  "  temperantia  "  =  dominadora  del  temps  i  del  món  exterior.  El  mateix terme  " temprança  " sembla  referir  en  certa  manera  a  el  que  està  "  fora  de  l'home  ".  Aquesta  referència  a  elements  externs  de  l'home  té  la  base  dins  el  mateix  home.  Garanteix  a  cada  home  el domini  del  "  JO  SUPERIOR  "  "  sobre  el  "  JO  INFERIOR  ".
   
   La  Temprança  és  la  virtut  que  modera  i  ordena  l'atracció dels  plaers  i  procura  l'equilibri  en  l'ús  dels  béns  creats.  Assegura  el domini  de  la  voluntat  sobre  els  instints.  Aquesta  virtut  ajuda  a  adormir  les  nostres  embranzides , passions, i  desitjos  a  través  de  la  voluntat.  LA  Temprança  humanitza  més  a  l'home  i  l'allunya  dels  animals. Fa  que  el  cos  i  els  nostres  sentits  trobin   el  lloc  exacte  que  els  correspon  en  el  nostre  ésser  humà. El  qui  no  està  habituat  a  negar-se  res,  el  qui  obra  la  porta  a  tot el  que  demanen  els  sentits  i  busquen  en  primer  terme  agradar  al  cos,  difícilment  podran  ser  amos  de  si  mateixos  i  arribar  en  plenitud  fins  a  Déu.
    
   La  manca  de  temprança  genera  una  munió  de  vicis :  gola  ( apetit  desordenat  de  menjar i  beure ) ,  l'enveija,  la  ira,  l'egoisme, .La  persona  temperada  és  més  lliure  , i  per  tant  més  feliç  perquè  un  mateix  es  veu  amo  dels  seus  actes  i  sap  ordenar-los  cap  al  fi  desitjat. Quant  la  temprança   està  lluny  esten  com  embotits, fins  i  tot  embrutits.   Ens  envolta  un  clima  on  l'important  és  el  cos, la  salut,  el  plaer i  la  nostra   aparença  davant  dels  altres.  Ens  assemblem   a  un  tren  que  descarrila  :  es  trabalsa,  surt dels  seus  rails  i  queda  incapacitat  per  seguir  emdavant. Amb  el  cor  pesat  i  fart  de  tot  es  molt  difícil que  l'ànim  emprengui  l'embranzida  necessaria  per  volar  cap  a  dalt.
   
   VIURE  LA  TREMPRANÇA  significa :  esforçar-se per  ser  cada  dia  millor,  no  cedir  davant  els  gustos, desitjos  o  rebequeries  que  poden  malmetre  la  nostre  amistat  amb  Déu  i  els  germans.  Ser  congruent  amb  el  que  penso, dic  i  faig.  No  justificar el  que  no  puc  buscant  pretextos. Vençe  el  desitg  del plaer  i  de  la  comoditat. Conèixer  les  pròpies  debilitats  i  evitar  caure  en circunstàncies  perilloses.
   
   VIURE  BÉ  LA  TEMPRANÇA  suposa  caminar  despresos  dels  béns ,  donar-hi  la  importància  que  tenen i  no  més.  No  crear-se  necessitats, no  fer  despeses  inútils, tenir  moderació  en el  menjar, en la  beguda, en  el  descans.  Prescindir  de  capricis.  "  L'home  val  més pel  que  és que  pel  que  té ".  No  podem  tenir  el  ventre  com  a  déu.  D'ordinari  mengem  més  del  que  necessitem.  La  temprança  fa  referència  també  a  la  moderació  de  la  curiositat,  del  parlar  sense  mesura,  del  port  extern (  enmillarar-se  amb  freqüència) i  de  les  bromes  de  malt  gust.
   
   La  temprança  s'assimila  a  la  "  sobrietat "  i  com  diu  el  beat  Joan Pau  II això  no  vol dir  : "  que  el  home sobri,  virtuós, no  pugui  ser  "  espontani  ",  ni  pugui  gaudir  ,  ni  pugui  plorar,  ni  pugui  expressar  els  propis  sentiments,  és  a  dir,  no  vol dir   que  s'hagi  de  fer-se  insensible, indiferent,  com  si  fos  de  gel  o  de  pedra  ". La  temprança  t'ajuda  a  distingir  entre  el  que  és  raonable  i  el  que  és  immoderat. Vèncer  la  ira, la  gula, l'enveja  i  suportar  les  molèsties  amb  serenitat.

Tags: Virtuts.