La  paraula  PRUDÈNCIA  ve  de  la  paraula  grega  Frónesis, que  designa  una  forma  de  saviesa  pràctica  orientada  a  l'acció :  un  saber decidir  i  deliberar. És  la  clau  de  volta  tant  de  la  teoria  com  de  la  pràxis,  resulta  ser, el  nus  de  la  vida  humana. Sense  prudència  no  hi  ha  virtut.  Ella  ha  de  gobernar els  nostres  sentits,  les  nostres  potències, tota  la  nostra  vida  personal  i  social, totes  les  nostres  relacions  amb  Déu  i  amb  el pròxim.

En  el  seu  famós  mite  de  l' AURIGA ,  PLATÓ  considera  la  frónesis  com  la  virtut  pròpia  de  l' ànima  racional,  mentre  que  la  virtut  pròpia  de l'ànima irascible  és  la  fortalesa ( andreia )  i  de l'ànima  concupiscible  és  la  templança  (  sofrosiné  ).  Quan  aquestes  tres  parts  de  l'ànima  i  les  seves  respectives  tres  virtuts  estan en  perfecta  harmonia, sorgeix  una  quarta  virtut :  la  justicia.  Per  PLATÓ  la  prudència  (  frónesis )  es  sinónim  de  sabiduria  (  sofia )  en  el  sentit  d'un  saber  organitzar  i  dirigir  racionalmemt  l'acció,  pel  fet  que  posseeix  el  coneixement  de  les  coses  immutables  (  doxa )  o  l'opinió ,  que  és  el  coneixement  de  les  coses  canviants  i  mutables.

Una  societat  esdevindrà  justa , segons  PLATÓ, quan  els  seus  elements  constituents estiguin  també  en  harmonia,  i  a  més  estigui  dirigida per  la  racionalitat  no  per  la  força, ni  per  la  luxúria,  el  desig  o  les  passions (  de  riquesa,  de  poder o  altres ).  Així  la  ciutat  justa  serà  aquella  en  què  els  seus  artasans - productors  siguin  regits  per  la  temprança;  sigui  custodiada  pels  guardians,  regits  per  la  fortalesa i ; dirigida  pels  reis - filòsofs,  posseïdors  de  la  saviesa- prudència.

Per als  ESTOICS  la  prudència  és  el  coneixement  de  les  coses  que  cal  fer  i  de  les  que  cal  evitar.  Aquesta  capacitat  de  mesurar-se  i  de  jutjar  quins  pensaments  són  vertaders  i  quins  són  meres  imatges de  pensament.  ARISTÓTIL  considerava  la  prudència  com la  capacitat  de  jutjar  amb  discerniment  i  la  capacitat  de  disposar  els  mitjans  necessaris  i  adequats  per  realitzar  el  bé.  SANT  TOMÀS  assenyala  a  la  prudència  dues  condicions :  la   reflexió  (  consell )  i  la  resolució.  El  mal  del  món  és  la  falta  de  reflexió.  Si  la  reflexiço  pròpia  no  és  suficient,  és  precís  el  consell.  Finalment , després  de  reflexionar bé  abans  d'obrar,  és  precís  tenir  resolució  per  emprendre  i  continuar  l'obra  a  despit  de  tots  els  obstacles,  per  obtenir  el  premi  de  la  victòria.


He  posat  una  fotografia  que  fa  referència  a l'obra  de  teatre  "  La  prudencia  en  la  mujer  "  de  Tirso  de  Molina,  perque  en  les  dones  recau  la  virtut  de  la  prudència,  es  a  dir,  mantenir  l'harmonia  dins  de  la  llar.  La  bellesa  de  la  dona ve  del  seny,  "  la  dona  que  assoleix  la  plenitud  del  seny  i  la  prudència  és  la  més  harmónica  i  la  més  bella ·  perquè  com  diu Tucídedes :  "  la  presencia  de  la  virtut  és  la  crea  bellesa  ".

La  Prudència ens  ajuda  a  reflexionar  i  a  considerar  els  efectes  que  poden  produir  les  nostres  paraules i  accions, tenint  com  a  resultat  un  actuar  correcte  en  qualsevol  circunstància. La    prudència és la  virtut  que  permet  obrir  la  porta  per  a  la  realització  de  les  altres  virtuts, i  les  encamina  cap  a  la  fi  de  l'ésser  humà,  cap  el  seu  progrés  interior.  La  prudencia  és  tan  discreta  que  passa  desapercebuda  davant  dels  nostres  ulls.  Prendre  decisions  encertades  no  equivocar-se;  tira  endavant   i  conservar  la  calma  inclús  en  les  situacions  més  difícils.  Així  es la  prudència ,   decidida, activa, emprenadora  i  comprensiva.  La manca  de  prudència  sempre  té  conseqüències  a  tots  els  nivells :  personal i  col-lectiu.  L'ésser  prudent  no  significa  tenir  la  certesa de  no  equivocar-nos  per  contra  la  persona  prudent  moltes  vegades  s'equivoca,  però te l'habilitat  de  reconèixer  els  seus  errors i  limitacions  aprenent  d'ells.

Sap  rectificar,  demanar  perdó  i  buscar  consell.  La  prudència   ens  fa  tenir  un  tracte  just  i  ple  de  generositat  cap  als  altres, edifica  una  personalitat  ferma, segura, perseverant,  capaç  de  comprometre's en tot i  amb  tothom, generant  confiança  i  estabilitat  en  els  qui  ens  envolten, pensant  que  tenen  un  guia  que  els  condueixc  per  un  cami  segur.

Tags: virtuts