Les  virtuts   són  forçes  que  Déu  ens  dona per  caminar  i  alogú  estima  ordenar  elsa  nostres  actes  vers  Ell.  Algunes les  tenim infuses  des  del nostre  naixement .  A  més  dels  teologals  hi  ha  les  CARDINALS,  que  el  seu  nom  deriva  de la  paraula  llatina  cardo  que  signica  galfó  i  frontisa  d'una  porta.  Totes  les  altres  virtuts  giren  al  voltant  d'elles.  Contenen  la  llavor  de les altres  virtuts.

PLATÓ  deia  que  les  virtuts  cardinals  eran  al  mateix  temps  virtuts  morals,  es  a  dir,  que  guien.  LA  Prudència  neix  d'exercitar  la  raó;  la  Fortalesa  de  controlar  les  emocions;  la  Templança  de  deixar  que  la  raó  atempere  els  desitjos ;  i  la  Justicia   prové  de  que  cada  element  de  la  ment  estigui  d'acord  amb  els  altres.  Per  l'esmentat  autor  la  virtut  és  el  punt  mig  entre  dos  extrems.  Prudència  la  virtut  que  regeix  la  raó  i  l'enteniment  habituant-los  a  jutjar  serena  i  desapassionadament.  Reflexiu.  La  Fortalesa  és  la  virtut  pròpia  d'aquell  que  té  per  objecte  el  bé  ardu  i  difícil  d'aconseguir.  La  fortalesa  poseeix  una  voluntat  decidida  de  superar  totes  les  dificultats. És  unn  curull  d'energia.  La  Templança  regeix  l'apetit  concupiscible.  Controla  les  passions  humanes  i  elsa  desitjos  sensitius.  I  la  Justicia  es  un  procés  interactiu  de  les  tres  primeres .  La  fu8sió  de  les  tres donarà  com  a  resultat  "  l'home  just  " (  l'home  virtuós  per  excel.lència )

Les  virtuts  cardinals  són Hàbits  que  s'adquireixen amb  l'exercici  i  la  repetició fent  que  la  persona  quedi  habilitada  per  la  realització  d'una  vida correcta.  Mitjançant  aquestes  virtuts  les  nostres  facultats  cognoscitives  i  volitives  s'inclinen  vers  el  que  ens  és  convenient i  conforme  al  judici  de  la  raó.  La  repetició  d'actes  engendra  hàbits  i  aquests  predisposen  a  l'home  adequadament  per  complir  el  bé.  Les  virtuts  cardinals  són  formes  de  ser  i  de  viure  habitualment  el  bé.  Donen la  fisionomia  d'una  persona  bona i  justa. Si  vols  tenir  una  personalitat  íntegra, tens  de  treballar  i  cultivar  aquestes  virtuts.  Elles  són  el  suport on  les  altres  virtuts  es  recolzen.  Prescindir  d'elles  és  impossible  per  poguer  edificar  o  bastir  un  edifici  humà  i  espiritual.

Les  cardinals  regulen  els  nostres  actes,  ordenen  les  nostres  pasions i  guien  la  nostra  conducta. Proporcionen  facilitat, domini  i  goig  per  porta  una  vida  moralment  bona  i  justa.  El  LLibre  de  la  Saviesa  diu :  "  Si  algú  estima  la  justicia, els  seus  fruits  són  les  grands  virtuts, perquè  ensenya  la  templança, i  la  prudència  i  la  fortalesa,  que  són  les  coses  més útils  als  homes  en  aquesta  vida "  (  Saviesa  8, 7 ).  I  Sant  Pere  en  la  seva  segona  carta  ens  diu :  "  Poseu  tot  el  vostre  afany  a  unir  la  fe  amb  la  rectitut, a  la  rectitut  el  coneixement,  al  coneixement  la  templansa, a  la  templansa la  paciència, a  la  paciència  loa  caritat,  a  la  pietat  l'amor fraternal, i  a l'amor  fraternal  la  caritat  "  (  2  Sant Pere  l, 5- 7 ). 

Segons  Sant  Agustí  "  Viure bé  no  ésa  altre  cosa  que  estimar  a  Déu  amb  tot  el  cor, amb  tota  l'ànima  i  amb  totes  les  forçes. Li  conservem  un  amor  etern  (  per  la  templança )  que  cap  desgràcia  no  pot  fer  trontollaqr  (  això  ve  de  la  fortalesa )  ,  que  l'obeeix  a  Ell  sol  (  i  això és  la  justicia )  ,  que  vetlla  amatent  per  diascenir  totes  les  coses i  no  deixar-se sorprende  per  l'engany  i  la  mentida  (  i  això  és  la  prudència ).


Vull  acabar  comentant  la  fotografia -  dibuix  de l'encapçalament  que  es  troba  als  museus  vaticans. Com  podeu  veure  estàn  pintades  les  virtuts  cardinals  :  La  Pru´`encia  en  el  centre  mirant-se  en  un  espill; La  Templança  a  la  dreta  i  a  l'esquerra  la  Fortalesa  agu8antan  amb  força  un  roure  i  agafant  el  seus  fruits.  La  Justicia  es  veu  en  un  esgraó  inferior  amb  les  balançes.  "  Qui  no  es  pot  governar  a  ell mateix,  no  pot  aspirar  a  ser  un  bon  governant "  (  Gandhi )

Tags: religió