• 
  
  OBRE'T. Un  imperatiu.  És  necessari i  casi  obligatori obrir-se.  Quedar  reclós  en  si  mateix  és  molt  perjudicial.  Qui  no  sap  obrir-se  mai  podrà  gaudir  de  la  formosor  exterior.  Quedarà  aïllat  i  una  teranyina  espesa  i  atapaïda  l'embolcallarà.  Serà  un  illot  perdut  dins  l'oceà  que  cap  vaixell  mai  hi atracarà.
  
  Els  caragols  quan  no  tenen  por,  a  parat  de  ploure  i  l'ambient  els  hi  és  favorable  treuen  la  banya  i  sorten  a  l'exterior  per  menjar, beure, caminar i  veure,  igualenc  que  les  tortugues  i  els  eriçons. Quan  noten  perill  és  quan  la  closca  els  protegeix.  Tota  persona  que  no  s'obre  és  que té  por.  Pot  èsser  exterior  o  interior, aquesta  disortadament  és  més  perillosa  perquè  demostra  que  un  no  te  confiança  en  si  mateix. No  tinguis por  i  obre't.
  
  EFATÂ.  Jesús  se'n  va  anar  del  territori  de  Tir  i, passant  pel  de  Sidó,  arribà  al  llac  de  Tiberiades.  LLavors  li  porten  un  sord,  que  amb  prou  feines  podia  parlar,  i  li  demanaven  que  li  imposés  la  mà.  Jesús  se  l'endugué  tot  sol,  lluny  de  la  gent,  li  fica  els  dits  a  les orelles  i  alçant  els  ulls  al  cel,  sospirà  i  digué  :  "  EFATÀ,  paraula  hebrea  que  vol  dir  OBRE'T.  I  al  moment  les  seves  oïdes  s'obriren.
  
  L'ùnic  ser  que  pot  viure  sense  cantar  les  lloançes  de  Déu, perquè  té  les  oïdes  tapades;  sense  volguer  descobrir  el  miracle  de  la  vida  i  les  maravelles  de  la  creació  és  l'home  que  tancat  ,   a  pany  i  forrall,   en  el  seu  orgull  no  sab  i  a  vegades  no  pot  obrir-se .  És  com  aquell  peix,  de  l'història  antiga,  que  va  morir  de  set  mentre  nedava  en l'aigua  però  no  va  obrir  la  boca  per  por  a ofegar-se.
  
  Tots  hem  d'obrir-nos  a  Déu  i  als  germans  puix  d'aquesta  forma  ens  guarirem. És  necessari  que l'home  s'obri  (  EFATÀ )  a  l'escolta  de  la  paraula  de  Déu.  Obre't  per  sentir  les  seves  veus  i  veuràs  com  la  sordesa  del  cor  desapareix.  Les  seves  paraules  seran  com  ales  d'esperança  i  d'autèntica  llibertat.  Aquells  estalladors  que  frenaven  la  sortida,  s'obriràn  i  ja  mai  més  els  tindràs.  Ja  no  hi  haurà  sords  ni  homes  tancats  sinò  oberts  plenament.  Tenim  de  canviar  les  lletres:  "  OBRE'T   a  OBERT  ".

Tags: psicologia