Quantes  vegades  un està ensorrat, amb  la  moral  a  ran de  terra,  dins  un  túnel  sense  veure  la  sortida, fatigat  i  angoixat,  sense  ganes  de  fer  res i  amb  les  il.lusions  esgotades  i  no  sap  com  aixecar-se.  Sembla  que  sigui  còmode  continuar  així. Inclús  té  manra  de  canviar  de  situació;  perquè  les  veus  del  seu  entorn  són  com ploraneres.  Però  en  sec  sent  una  veu  que  li  diu :  "  AIXECAT  ¡  ". posat  dempeus,  fes  sortir  totes  les  forçes  interiors  que tens  i  t'han  donat,  espavila,  treu-te  la  son  de  les  orelles  i  comença  a  caminar.

El  camí  que  has  de  fer  serà  larg  i  costarut,  pero  mai  et  faltarà  el  menjar que  et  donarà  forçes  per  superar  totes  les  adversitats.  Daniel  a  la  cova  dels  lleons  mancat  de  queviures  i  tenim  tan  a  prop  els  lleons,  prega  a  Déu,  el  qual  li  envia  un  missatger  (  Daniel  14, 35 ) ,  el  profeta  Habacuc  que  havia  preparat  unes  menges  sabroses  per  al  seus  segador,  i  com  no  sabia  on  era  Babilonia ,  l'àngel  l'arrapà  pels  cabells  i,  carregat  amb  els  cistells  plens,  va  dipositar-lo  a  la  cova  dels  lleons  (l4, 35 ).  I  digué :  "  Daniel,  servent  de  Déu, pren  content  el  menjar  que  Déu t'envia  ".  Havent-les  preses, Daniel  s'aixeca,  i  va  donar  gràcies  a  Déu. No  cal  dir  que  Daniel  estava  molt  afamat (  sis  dies  dintre  de  la  cova), enllesteix  amb  un  tres  i  no  res l'àpat  preparat  per  a  tota  una  colla  de  segadors.  L'angoixa  s'apaivaga  i  devalla  del  cel  el  sosteniment, el  nostre  pa  de  cada  dia  i  el  pa  de  l'Eucaristia.  Si  hom  reb  aquets  aliments  àvidament  i  els  transfonia  a  l'íntim  de  la  pròpia  substància,  mai  decaurà  i  si  ho  fa  tindrà  sempre  les  forçes  necessaries  per  aixecar-se.


TALITA  CUM,  una  expressió  hebrea  que  Crist  pronuncià  davant  la  mort  de  la  filla  de  Jairo ,  que  vol  dir  :  "  NOIA,  AIXECAI  ¡ ".  És  una  invitació  de  Jesús  perquè  despertis  del  somni,  de  tot  allò  que  et  té  captivat  el cor, i  principalment  de  la  mort  espiritual.  Els  cors  frugals  acullen  millor  la  vinguda  de  Déu;  Ell  és  l'aliment  de  l'ànima ,  Ell  enforteix  com  ningú  pogui  ver-ho  cossos i  ànimes.  AIXEQUEM-NOS  I  MENJEM.

Tags: Fisiologia-Religió