sábado, 29 de agosto de 2009

Hi  ha  moltes  maneres  de  tenir
SET. 
Els  que  som  laringectomitzats  sabem  perfectament  que  és  tenir  set.  Al  no  tenir saliva  la  nostra  boca  i  gola  noten  considerablement  la  sequetat.  Al  menjar  hem  d'utilizar  molta  aigua  car  els  aliments  no  passen. Aquesta  és  una  de  les  creus  que  patim.  Sempre  amb  una ampolleta d'aigua  perquè  el so  esofàgic  sorti  plenament. Mai  hauria  pensat  que  l'aigua fos  tant  necessaria. És  una  set  fisiològica  provinen  de  l'extirpació  d'un  tumor  cancerós.

La  terra  està  assedegada :  pateix  SET.  Els  nostres  pagesos  no  es  cansen  de  mirar  al cel  precisament  en  aquestes  dies  tan  calorosos, demanant  aigua.  També  tots  aquells  esportistes  i  treballadors que  amb  l'esforç  físic  aumenta considerablement  la  transpiració  (  la  suor Guiño necessiten  beure  i  apagar la  set. El  DESERT és  potser  la  figura  més  propera  i  semblan  a la  SET. Un  lloc  abandonat i  gairabé  deshabitat  per  tota  mena  d'éssers  vius .  És  pobre  precisament  per  la  manca  de dies  de  pluja. Per  això  les  rutes  comercials  i  de  transport  per  les  zones  desèrtiques  busquen  els oasis  . Són  de  vital  importancia.  És  un  àrea  de  vegetació que  normalment circunda  una  font d'agua  subterrànea  que  emergeix  a  la  superficie. És  una  set  que  prodien dir  física i natural.

CRIST  a  la  creu  va  dir :  Tinc  SET.  Veritablement  tenia  set  ja  que el  gran  vessament  de  sang  ho  provocava (  per  això  els  soldats  agafaren una  esponja  xuclada  amb  vinagre  i li posarem  a  la  boca ),  però  verament  la  set  que  tenia  era  la  set  de  salvació,  que  aquell  sacrifici  fos  agradable  al  Pare  i  salvífic, finalitzant  amb  aquestes  paraules :  Tot  s'acabat  com  Tu  volies. Si  Déu  es  fa  present  en la  SET  és  perquè  Ell  sap  millor  que  nosaltres  el  que  significa  passar  set.  Déu  pateix  set  per  nosaltres  al  veure  que  busquem  altres  deus  que  mai  ens  podran  sadollar  ja  que  brollen  de  falsos  pous.

Moltes  vegades  abrim  pous  que  sabem  certament  que  sortiran  serps  o  escorpions. Que  l'aigua  disortament  és  molt  llunyana. Benaurada  la  set que  ens  manté  obert  a  Déu  i  als  altres.  Les  persones  que  han  canviat  el  món han  sigut  persones  profundament  assedegades. Persones  que  han  fet  seva  la  set  de  la  justicia,  de la  solidaritat,  de  l'honorabilitat  i  que  han  fet  seves  les  obres  de  misericòrdia  :  "   vaig  tenir  set  i  en  van  donar  beure  ".

La  samaritana  no  volia  tenir  mai  més  set:  estava  cansada  d'anar  cada  dia  a  poarla  al  pou  de  Jacob. Jesús  comença  el  diàleg  amb  la  samaritana  demanant-li  de  beure.  Pero  és  Crist  el  que  es  revela  aquí  com  qui  dóna  l'aigua  viva,  una  set  que  l'aigua  de  cap  pou,  ni que  sigui  el  de  Jacob,  no  pot  saciar.  "  Qui  tingui  set,  que  vingui  a  Mi i  begui;  del  seu  interior brollaran  rius  d'aigua  viva "  (  Jn. 4, 5 -42).  El  mateix  que  després  ens  dirà  L'Apocalipsis  (  22,l7)  :  "  Qui  tingui  set,  que  vingui;  el  qui  vulgui,  que  prengui  de  franc  l'aigua  de  la  vida ."Una  aigua  que  sacia  plenament  i  mai  s'esgota. 

Aigua  i  vida  són  dos  elements  sempre  units.  La  set  de  riqueses, la  set  d'èxit, d'honors,  de  venjança  són  efimers  ,  no  poden  donar  vida,  al  contrari  donen  neguit, angoixa  i  un  mal  viure .  Doneu-nos  primer  la  set abans  de  donar-nos  l'aigua. Una  set  que  vaigi al  ullal  de l'aigua  viva.

Tags: Fisiologia -Religió

Publicado por Desconocido @ 22:31
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios