• 
  
  ENVELLIR  és  una  etapa  de  la  vida  que  ara  ja  estic  tocant.  A  les  palpentes  la  sento  i  la  veig.  Tracto  d'amansir-la  tan  com  poc.   No  resulta  fàcil  i  menys  fer-se  amic  seu.  ENVELLIR  BÉ  I  EN  PLENITUD  és  una  sort  que,  moltes  vegades,  depent  de  l'actitut  de  cada  persona.  ENVELLIR  no  és  el  mateix  que  SER  VELL : una  persona  pot  sentir-se  vella  als  60  anys  i  jove  als  80 anys.  SER  VELL  és  un  estat  de l'esperit  que  consisteix  en  veure  la  vida  i  tot  el  que  l'envolta  amb  tristesa  i  amargor.  La  fatiga  fisica,  els  dolors  i les  malalties  provoquen  un  enfonsament  i  un  cansament  que  hem  de  superar  amb  una  energia  espiritual.
  
  ENVELLIR  no  és  fàcil.  El  procés  d'envellir  comporta  un  conjunt  de  transformacions  fisiològiques, psísiques  i  anatòmiques.  Els  éssers  vius  tendim  al  progressiu  deteriorament  dels  òrgans  i  de  les  nostres   funcions  pel  pas  dels  anys. Hom  distingeix en  el  organisme dues  clases  de  cèl.lules : unes  són  renovables , com  les  de  la  pell  , i  les  altres  no,  com les  neurones.  Sembla  que  les  cèl.lules  no  renovables  moren  quan  s'exhaureixen  les  reserves  d'àcid ribonucteic,  imprescindible  per  a  l'activitat  metabòlica.  Cada  cèl.lula  abans  de  morir  transmet  a  la  seva  succesora  el  codi  genètic , però  en  el  decurs  de  les  innombrables divisions  que  s'esdevenen  durant  la  vida  es  produeixen  errors  en  la  reproducció  del  codi  genètic.
  
  
  La  tendència  de  cada  cèl.lula  a  una  major  o menor  LONGEVITAT  es  determina  genèticament,  però  sobre  aquesta  tendència  actuen  nombrosos  factors  exteriors  que  la  potencien  o  la  frenen.  L'home  ha  buscat  de  temps  immemorial  trobar  la  substància  o  substàncies  que  li  prolonguesin  la  joventut,  però,  ara  com  ara,  hom  no  ha  descobert  res  que  sigui  capaç  d'actuar  sobre  el  programa  genètic  i,  en  aquest  sentit,  hom  no  pot  fer  res  per  a  combatre  la  VELLESA.
  
  
  LA LONGEVITAT  no  tant  sols  s'explica  per  la  genètica,  ni  tampoc  per  haver  tingut  uns  hàbits  nutricionals  sans(  que  sens  dubte  ajuden ) ni  per  les  malalties  sofertes o  els  problemes  emocionals,  que  minvan  considerablement  el  període  vital;  sinò  i  de  manera  principal  si  han  sigut  valents  i  optimistes  interior i psicològicament. Si  es  dona  aquest  cas  llavors  tenim ancians  socialment  actius,  optmistes  davant  els  problemes i  estan   goiosos  de  ser  vells,  sense  tenir  la  sensació  de  que  poden  ser  un  pes  o  una  càrrega  per  la  familia, o per  la  societat.
  
  
  ENVELLIR  no  és  un  daltabaix.  Pot    ser  una  etapa  tan  rica , plena  i  digna  de  ser  viscuda  com  les  altres.  Amb  les  seves  alegries  i  fadors però  sempre  apasionan.   Sorgiran   problemes, per  suposat, a  tots  els  nivells,  però  es  quan  un  els  té   ha  de mirar-los de  fit  a  fit  i  inclús  sapiguer  anticipar-si.  ENVELLIR  segons  HENNEZEL  és  "  un  art  contradictori:  per  una  part  sembla  un  naufragi  i  per  l'altra  una  avançada ".   Ës  un  naufragiu  perquè  comporta  nombrosos  duels (  la  pèrdua  de  la  energia  vital, la  joventut, l'esperança  de  vida,  la  mort  de  familiars  i  amic  d'edat  semblan,  la  autonomia  personal...),  però  també  podem  experimentar  un fort  creixement  interior  i  aprendre  a  assaborir  la  vida  d'un  altre  forma,  doncs  la  vellesa  és  també  un guany  en  termes  d'experiència,  saviesa, creixement  interior  i  espiritual.
  
  L'objectiu  de  la  vellesa  ja  no  es  buscar  l'èxit  i  el  reconeixement  exterior ,  sinó  que  la  satisfacció  ve  quan  un  madura  per  dintre.   És  un  temps  en  el  qual  podem  sentir-nos  profundament  feliços  i  aulleujats.  Una oportunitat  de  veure,  sentir  i  estimar  d'un  altra  manera.  La  ciència  cada  vegada  ens  mostra  la  profunda  interrelació  entre  el  cos  i  l'esperit.   Si  una  persona  passa  per  una  situació  de  precarietat   de  la  seva  salut  i  per  tant  per  una  certa  crisi  de  la  seva  existència,  del  seu  sentit  i  de  les  seves  raons  de  viure; però  si  un és  creient,  el  fet  de  posar-se  en  mans  del  Déu  bo  i  misericordiós,  té  un  indubtable  efecte  sobre  la  totalitat  de  la  persona.  És  renèixer  de  nou.

Tags: sociologia