El  terme  amor  s'ha  convertit  avui  en  una  de  les  paraules  més  utilitzades  i  també  en  una  de  les quals  més  s'abusa ,  a  la  que   donem  accepcions  totalments  diferents . El  camp  semàntic  de  la  paraula   amor   és  molt  ampli:  des  de l'amor  a  la  pàtria,  als  estudis, a  la  natura, a la professió,  l'amor  entre  pares i  fills, entre  germans  i  familiars,  i  de  l'amor  al  proïsme.  En  tota  aquesta  multiplicitat  de  significats  destaca,  com  a  arquetip  per  excel.lència ,  l'amor  entre  l'home  i  la  dona,  en  el  qual  intervenen  inseparablement  el  cos  i  l'ànima  i  en  el  que  s'obre  a  l'èsser  humà  una  promesa  de  felicitat  que  sembla  irresistible,  davant  la  qual  empal.lideixen ,  a  primera  vista, tots  els  altres  tipus  d'amor.  Que  maravellosament  ho  expressa  el  LLibre  del  Gènesis  :  "  Això  sí  que  és  os  dels  meus  ossos  i  carn  de  la  meva  carn....  per  aixó  l'home  deixarà  al  seu  pare  i  a  la  seva  mare  i  s'adherirà  a  la  seva  esposa i   seràn  una  sola  carn  "  (  Gènesis  2,  23 - 24 ).  Es  un  empelt  d'amor  profund  a on neixerà  una  deu   de  vida. Deixar ,  per  després  obtenir  un  esclat  profund  d'amor.

L'amor  és  alegria  i  felicitat.  L'amor  és  maduresa.  L'amor  és  una  opció  de  vida.  Una  opció  per  l'altre.  Que  va  més  lluny  de  si  ens  cau  bé,  de  si  ens  estima,  de  la  relació  que  hi  tenim.  Jesús  no  va  dir  :  "  Caieu-vos  bé  els  uns  als  altres ",  sinó  "  Estimeu-vos  els  uns  als  altres  ,  COM  JO  US  HE  ESTIMAT  "  (  Jn.  13, 34 )  i  ho  diu  després  d'haver  rentat  els  peus  als  deixebles i  a  punt  de  iniciar  el  cami  de  la  creu  fins  arribar  al  Gòlgota, dos  actes  suprems  d'amor  i  de  humilitat.

L'amor  ens  introdueix  a  l'essència  de  la  Divinitat  :  "  Déu  és  amor,  el  qui  està  en  l'amor  està  en  Déu i  Déu  està  en  ell "  (  1  Jn. 3,  16).  L'amor  es  una  força  posada  per  Déu  que  nia  en  l'èsser  humà.  Una  font  que  brolla  constantment  i  que  nosaltres  no  podem  estroncar. Si  en  mig  de  la  trivialitat  i  anorreament  de  la  vida  cotidiana  vivim  de  l'amor  que  Déu  ens  regala ,  participem  de  Déu,  perquè  l'Amor  és  substancial  a  Ell. Sense  AMOR  Déu  no  podria  ser  TRI.  Trinitat  és  el  nom d'amor  i  vida,  efusió  eternal  al  sí  de  Déu:  Pare,  Fill  i  Esperit   essència  unida,  revelada  en  el  Crist,  l'Enviat  seu.  

ÀGAPE  mot  grec  emprat  pels  primers  autors  cristians  per  a  designar  l'amor  cristià  en  oposició  a    EROS  per  designar  l'amor  sensual."   Tendresa  d'uns  ulls /  dolçor   d'una  mirada / frisança  d'un  tacte ./  La  pell  s'enlaire /  veu  retallada./  Recerça  tremolosa,/  la  mà  s'acosta /  llavis  rojos,/  pell  formosa,  /  caricia  robada./  S'allunya  lentament /  ràpid  pel  record /  és  perd  en  el  temps  /  del  cor  el  batec /  per  un  gran  amor  ".    Âgape  apareix  sovint  a  les  epístoles  de  Pau  i  de  Joan referent  a  l'amor  del  Crist  o  a  l'amor  dels  cristians  entre  ells.  Passà  al  vocabulari  del  Pares  Orientals  i  els  escriptors  llatins  el  traduiren,  per  cert  malament,  per  CARITAS  :  "  On  hi  ha  caritat  i  amor,  allí  hi  ha  Déu ".  Àgape  és  també  el  àpat  en  comú  que  els  primitius  cristians  celebraven  en  senyal  de  germanor.  Aquests  àgapes  moltes  vegades  coincidien  amb  la  celebració  de  l'Eucaristia,  el  sagrament  per  antonomàsia  de  l'Amor  :  " Amor   per  sempre  a  Vós,  Déu  de  l'Amor   ".

L'amor  es  un  carisma  , es  a  dir,  un  dó  que  Déu  ens  regala  a  fi  de  participar  de  la  seva  plenitud  i  felicitat. L'amor  a  més  és  un  ajut  ,  en  el  caminar  per  la  terra,  perquè  arribem  pletòrics  a  la  seva  presència. Com  més  units  estiguem  amb  Ell  més  perfecte  serà  el  nostre  amor.  " L'amor  dins  la  fosca  fa  llum  /  i  el  pobre,  fa  lliure  i  serè; /  no  fiblen  les  guerres  allà  a  on  regna  sempre  l'amor./  Qui  troba  l'amor  ha  trobat  la  font  de  la  vida  sense  fi./  Anem  a  l'altar  del  Senyor  /  Beurem  de  l'amor  el  bon  vi./.   L'amor  venç  a  la  mort  i  sobreviu a  ella.  L'amor  dóna  força  al  caigut,  ningú  més  potent  que  l'amor;  si  el  cor  defalleix  de  neguit,  et  dóna  esperança  l'amor. La  sang  es  la  tinta  i  la  pell és  el  paper  on  podem  escriure  les  caricies  de  l'amor

La  majoria  de  nosaltres  vol  ser  estimat  i  estimar , però  no  utilitzem  prou  la  saviesa per  trobar  l'amor.  Estimar  amb  el  cor  trencat  .  "  Déu  ha  estimat  tant  el  món  que  ha  donal  al  seu  FILL  ÚNIC  perquè  no es  perdi  cap  dels  qui  creuen  en ELL,  sinó  que  tinguin  vida  eterna   "  (  Jn. 3,  l6 ). El  veritable  amor  s'apren  amb  els  anys,  després  de  moltes  desil.lucions  i  un  cop  el  teu  cor  ha  aprés  a  estimar  amb  les  seves  esquerdes.  Estimar  a  qui  m'ha  fet  malt  ens  resulta  difícil :  és  un  semtiment  que  costa  molt  fer  nèixer  dins  el  cor.  Un  got  trencat  ,  encara  que  l'enganxis,  sempre  serà  un  got  trencat,  però  pot  tornar-se  a  ompli  d'aigua  bona  i  fresca.  Diuen  que  la  paraula  és  el  refugi  del  sentiment  i  és  la  poesia  l'única  que  ens  pot  salvat  el  mot  amor  del  naufragi  :  "  Canto  l'amor /  per  dir  que  ara  que  t'he  trobat  /  tot  és  sol  i  camí /  que  vull  cantar... L'ombra  dels  anys  ja  no  em  farà  cap  por /  perquè  de  tu  me'n  ve  la  força/  que  res  no  podrà  torcer /  perquè  és la  veu  d'algú  que  creu /  que  l'esforç  més  temptador /  és  el  viure  en  la  claror /  dels  ulls  oberts /  al  foc  que  fa  més  clar /  el  risc  de  compartir-se /  i  el  risc  de  somniar./  Tot  serà  goig  de  tu  ara  que  els  cors /  bateguen  junts  sense  cap  llei  d'esforç /  i  amb  mans  i  boca /  teixím  l'història /  que  ens  mantindrà  per  sempre  més  units/  sensa  la  recança /  del  que  hem deixat  mentre  ens  buscavem /  per  l'ample  mar  de  tantes  nits  /  pell  amb  pell /  veu  amb  veu  que  clama /  per  un  amor  que  no  refusi  /  cap  esperança  i  cap  desig ./  El  temps  ens  crida/  tot  és  futur./  (  Miquel  Martí  i  Pol  ).  L'amor  és  aquesta  llum  de  l'esperança  que  fa  vibrar  el  sentits  amb  força  per  convertir  el  desig  en  sang.  Viure  amb  l'impuls  del  cor,  amb  la  font  dels  sentits i  amb l'alegria  de  l'Esperit  que  és  amor  perenne.  San  Agustí  va  dir  :"  Cantar  és  propi  de  l'amor  "  ,  per  tant  la  música  arriba  a  ser  llavors  el  llenguatge  universal  de  l'amor. Qui  no  canta  és  que  no  té  amor  ni  pot  donar-ne. L'Amor  tot  ho  venç  "  Omnia  vincit  amor  "  (  Virgili ).

Tags: Psicologia