LA  GINESTA   el  seu  nom  tènic  és  "  SPARTIUM  JUNCEUM  "  , la  primera  paraula  ve  del  grec  Spartion  =  forma  de ,  i  altra  paraula  del  llatí  Junceum  =   jonc;  per  tant "  en  forma  de  jonc ".  És  tracte  d'una  planta  herbàcea  amb  tiges  cilíndriques  verdes, i  poques  fulles. Les  flors  són  grogues, papilionades, grosses,molt  olorioses i  dispossades  amb  raïms.  Així  com  cada  festa  té  els  seus  balls, la  seva  música i  les  seves  cançons  ,  la  seva  gastronomía i  els  seus  costums ;  cada  festa  també  té  la  seva  herba, la  seva  planta  i  la  seva  flor.  La  ginesta  la  trobem  sobretot  en  les  festes  de  maig  i  juny  en  qué  la  planta  és  en  el  seu període  de  màxima  floració  i  adquireix  el  seu  evident  protagonisme  a  la  festa  del  Corpus.     

Segons  RAMÒN  FELIPÓ  :  "  Cada  poble  té  una  flor  que  serveix  per  reivindicar  la  seva  pròpia  identitat  nacional. Els  catalans  tradicionalment  hem  fet  servir  la  ginesta  -   groga  amb  els  gallarets  o  roselles  vermelles  -  per  reafirmar  la  nostra  voluntat  de  ser  el  que  som,  un  poble  que  lluita  per  servar  la  pròpia  identitat.  Sota  la  Dictadura  de  Primo  de  Rivera  la  ginesta  i  les  roselles  van  assolir  una  popularitat  immensa.  Corpus,  el  nostre  Corpus  de  Sang, va  significar  el  primer  aixecament  militar  del  poble  català contra  l'opressió  de  la  monarquia;  per  tant  Corpus  i  Ginesta   sempre  han  anat  junts ". :   

Per  SERRA  i  BOLDU  :  "   L'ou  com  balla al  brollador  del  claustre  de  la  Catedral,  el  gegants, la   ginesta i  l'espectacular  Custòdia  monumental  feta  sobre  la  cadira  reial  de  Martí  L' Humà  són  els  quatre  trets  bàsics  del  Corpus  barceloní ".  Sabem  que  la  ginesta  ja  s'usava  l'any  1.439  a  la  festa  del  Corpus  a  Girona.  Aquesta  flor  sempre  ha  estat  lligada  a  Corpus.  La  gent  elabora  catifes  de  flors o  enramades  de  Corpus  amb  els  pètals  d'aquesta  planta ,  barrejats  amb  els  de  moltes  altres  flors  -  clavells,  roses, roselles,  terra  de  colors  -  emulant  així  al  que  passa  de  forma  natural  als  vessants  de  les  muntanyes.  Els  pètals  grocs  de  la  ginesta  també  són  utilitzats  per  beneïr  com  una  rosada  als  que  participen de  la  processó,  llançats  des  de  balcons,  terrats  i  finestres,  que  cauen  como  una  pluja  daurada  i  groga  especialment  quan  passa  la   Custòdia,  presència  de  la  Divinitat  en  l'Hòstia  consagrada.

Finalitzaré  en  paraules  de  molts  escriptors   catalans  :  JACINT  VERDAGUER  (1.899 )  "  Els  carrers  i  places  d'Argentona  estaven  tan sembrats  de  flors  de  ginesta ...i   roselles,  que  dolia  haver-los  de  tepitjar;  de  vegades  me  feia  la  il.lusió  de que  em  passajava  per  un  boci  de  sembrat  ".  SANTIAGO  RUSIÑOL  ( 1.920 )  "  ... i  sentir  la  pluja  flairosa  de  la  groga  i  daurada  ginesta  que  li  tiren  des  dels  terrats  ".  JOSEP  CARNER  al  Pas  de  la  Custòdia  "  Brandi  el  Talem  per  la  clara  festa/  La  sina  tota  plena  de  ginesta/  en  lassitud  divina  de  tresor  ".  JOAN  MARAGALL  "  La  ginesta  altra  vegada/  la   ginesta  amb  tanta  olor/  és  la  meva  enamorada/  que  ve  al  temps  de  el  calor/.  Per  a  fer-li  una  abraçada  /  he  pujat  dalt  del  serrat/  i  de  la  primera  besada /  m'ha  deixat  tot  perfumat  ".  JOSEP  PLA  en  el  llibre  "  L'Empordanet  "  :   "  El  dia  de  Corpus  pagaven  les  sardanes  els  pendonistes  amb  aquells  tan  ben  refilats,  pentinats  de  perruquería,  les  sabates  de  xarol,  un  paparet  a  l'orella  i  una  fulla  de  ginesta   al  botoner "   JOAQUIM  RUYRA  parlant  del  Corpus  :  "  Mentre  que  el  sol, que a  poc  a  poc  declina/  tornant  sonor  en  pluja  de  ginesta /  S'estén ,  com  gran  catifa,  pel  carrer  " .  I  acabaré  en  mossèn  CLIMENT  :  "  Corpus  revé  vestit  amb  casulla/  de  blat  i  la  ginesta  que  s'esfulla/  al  vostre  pas  com  roserar  de  llum ".

Tags: Tradicions.