
Avui dimarts 9 de juny a les 20 hores a la Sala d'actes d'Arts Santa Mònica, Rambla de Santa Mònica 7 de Barcelona s'han presentat els Catàlegs on es repasen la trajectòria i les obres de tres artistes : Pep Admetlla amb " Arquitectures "; Salvador Juanpere i Huguet amb " Lavorare Stanca " i Francesc Torres i Monsó amb " Anatomia d'una tesi visual " ´sota la protecció de la Galeria No+Art 3.14 i Fundació Atrium Artis.
Aquests Catàlegs són com un resum i una pauta del que han realitzat els artistes. Un catàleg heterodox ja que inclouen a més d'obres, entrevistes, crítiques i pensaments dels propis artistes. El del Salvador és ric amb fotografies dels materials amb els que treballa, fulles del dietari amb apunts dels treballs que va realitzant , dibuixos a llapis fets a mida i comentaris que sorgeixen com teies enceses del pensament creador.
Com exemple posarè un , titulat : D'Estàtues a Mascabrers . Cau la tarda mentre la carretera reposa, com una sargantana, per la vall de Mascabrés , oscil.lant entre el Puig d'en Cama i la serralada oriental de La Mussara. Les vinyes de la falda estenen un tons de bronze que ondulen i adapten la geografia sinuosa, com damunt l'estàtua d'un cos femení abatut, fragmentat. La tardor s'anuncia en aquesta carta de tons ocres, auris, metàl.lics, oxidats, d'aram, estesos fragments pigmentats de fullam de pàmpol. Entre Vilaplana i La Selva , vora el Coll de Batalla, la tarda ve a perfilar amb exquisita minuciositat la carena boscosa, encinglada i albina de l'Albiol. Duc dins el cotxe dues peces noves d' Eqüació Bernini: Corradini i Sanmartino; les traspasso per aquest paisatge dúctil, les patino de la seva plàstica humanista, el.laborada, toscana.
Acabaré amb unes paraules del presentador i crític d'art Eudald Camps : " Alló que compta és obrir la finestra per deixar que la llum ens expliqui ( a nosaltres i a les coses ) : SALVADOR JUANPERE es lleva cada matí per convertir el seu treball en escultura. Més encara : es lleva cada matí per interrogar el pas del temps. La qüestió és que es lleva saluda a la matèria ( que ell vol domèstica) i se submergeix, s'enfanga, es confon, s'enfila i s'entrelliga amb les coses que són sempre volums o presències de les quals no només no podem prescindir sinó que hem d'entendre ( interrogar) per tal de pal.liar la foscor que implica mantenir tancats els porticons de la finestra ".
El SALVADOR , com ja sabeu , és un excel-lent potaestendard del nostre poble, Vilaplana. És un dels atletes capdavanters que porten la torxa flamejant d'aquest poble del Camp , recolzat en les cingleres blanc- rogenques de La Mussara , i albirant la mediterrànea per una escletxa.
Tags: Art