
L'ÀLEF és una letra silenciosa, és a dir, que no té sentit propi, el seu so ve donat segons la vocal que l'acompanya. ALEF és el secret de la imatge amb que Déu creà l'home. La seva forma original pictogràfica era un bou , inclós la nostra a encara es poden veure reminiscències de les banyes. significant força, lideratge. És una lletra " aspirada ", d'alé. Segons Jorge Luís Borges : " es el punto donde convergen todos los puntos del Universo ".
L'ÀLEF té una significació ideogràfica de prioritat, creació i comandament, junt a qualsevol lletra li comunica aquesta idea. Els rabíns entenien que com Déu no té ni principi ni fi , la Torà ( Bíblia ) no podia començar amb la lletra Alef sinó amb la BET. Però Yahvé va dir : " La meva unitat només s'expressarà per mitjà teu (ALEF), damunt teu es faran tots els càlculs i operacions de món, i l'unitat solament podrà expresar-se amb la teva lletra ". En l'àmbit matemàtic representa els diferents tipus de infinit.
L'ÀLEF consta de dues yod ( 10 + 10 ) + vad ( 6 
= 26 . Aquest número es idèntic al valor numèric del nom de Déu , revelat a Moisés ( Èxode 3, 14 ) . " Jo soc el qui soc... El que m'ha enviat a vosaltres ", que també s'el coneix com a TETRAGRAMMATÓN , ( un altra dia en parlaré ) format per quatre lletres : VHVH = ADONAI que significa SENYOR. H ( 5 ) + V ( 6 ) + H ( 5 ) + Yod ( 10 ) = 26.
L'ÀLEF és una figura del Déu TRI -U perquè així com l'Àlef té tres parts ben distinguides però es una sola lletra, així hi ha tres Persones en la Unitat de Déu, traspassada per la vad que es l'AMOR, el FOC. L'home mirant cap amunt, mirant cap avall es traspasat per l'enteniment. Per això el MAG DEL TAROT li correspon l'Àlef. Mira cap amunt, mira cap avall i una taula està entremig : l'enteniment. També l'Àlef representa el nostre cos : el sistema respiratori, el diafragma i l'aparell digestiu.
l'ÂLEF també es una figura de "YEHUA " . Una yod senyala cap amunt ( els aspectes amagats de Déu mentre vivim en aquest món ) i l'altre yod senyala cap avall ( representa la revelació de Déu a la humanitat ). Moltíssims noms comencen amb l'Àlef : " Elhoim " , " Abba ", " Adonai ", " Adam ", " Elhoa "... També significa foc ( va ) : " perquè Jahvé, Déu, es un foc engolidor, un Déu gelós " ( Deut. 4,24 ); llum ( nva ) : " la llum d'Israel serà foc, i el seu SANT la flama " ( Isaies 10, 17 ) i finalment amor ( hbha ) : " Déu és amor i el que permaneix en l'amor, en Déu permaneix i Déu permaneix en ell " ( 1 Carta de sant Joan 4, 16 ).
L'ÀLEF també manifesta sentiment : " el plor està clavat en un costat del meu cor i en l'altre nia l'alegria ". La multiplicitat de la creació : " les mil muntanyes pasturades pel bou " . L'arrel profunda de la nostra ànima procedeix de la veritat - saviesa de Déu : " fem l'home a imatge i semblança nostre " i finalment el SER ÙNIC , una de les formes de manifestar-se, revelar-se és per mitjà de la pluralitat de la Creació : " Hosanna, ¡ Beneit el qui ve amb nom del Senyor !...si els nens callen cantarien les pedres, rius, arbres i muntanyes "

Tags: Simbolisme