La  paraula  SALPASSA, segons  Alcover- Moll , ve  del  llatí  "  Salis  sparsio  "  que  signifca  espargiment  de  sal. La  sal,  mineral  necessari  per  a  les  persones  pres  en  mesura,  té  la  facultat de  conservar  els  aliments  i  al  qual  se  li  ha  associat  un  fort  component  símbolic. Crist ,  digué  als  seus  deixebles  :  "  Vosaltres  sou  la  sal  de  la  terra  ".
Ara  que  se  apropa  la  Setmana  Santa  vull  parlar  d'una  cerimònia  que  àdhuc  amb  molts  pobles  es  fa.  Així  com  per  la  festivitat  de  sant  Joan  de  la   Creu  es  sortia  en  processó  per  beneir  el  terme;  el  Dimarts  o  Dimecres  Sant  (  algunes  poblacions  lleidatanes  com  Cervera,  Bellpuig, Castellnou  de  Seane...es  feia  el  Dissabte  Sant)  se  sortia  en  processó  per   la  Salpassa  ,  o  sia,  la  benediccó  de  les  cases.
La  processó  estava  formada  pel  rector  amb  roquet  i  estola morada,  els  escolanets amb  sobrepellís, el  sagristà  i  l'agutzil. Al  arribar  a  la  casa  deia  "Pau  en  aquesta  ", i  seguidament  ruixava  amb  l'aigua  beneida la  porta  i  l'entrada,  desprès  feia  besar  la  creu  als  seus  moradors.  El  rector  arribava  a  la  porta  de  la  casa  on  les  dones  solien  esperar-lo,  amb  la  casa  neta,  les  portes  obertes, l'entrada  regada  i  una  tauleta  amb  el  salpasser i,  un  plataret  amb  ous.
El  mossèn  donava  a  cada  dona  uns  grans  de  sal  que  ella  posava  en  el  salpasser, amb  la  creença  que  la  gràcia  de  la  sal  beneïda  s'escamparia  a  la  sal  de  la  casa  en  entrar-hi  en  contacte,  i  passaria  desprès  als  menjars  que  s'hi  cuinaren ,  a  les  persones  que  se'ls menjaren. 
La  contribució  a  aquesta  benedicció  era  un  plat  d'ous  o  diners.  Per  això  el  cant  dels  escolans  era  : " Ous, ous,  bona  Pasqua  i  bondijous, un  trosset  de  cansalada  i  una  mona  de  cent  ous " .  Si  una  casa  tenia  les  portes  tancades  els  escolanets  i  els  xiquets  del  poble  amb  maces  de  fusta  picaven  les  portes  fins  que  s'obrien,  provocant  un  fort  aldarull.
La  Salpassa  per  mi  té  més  un  caràcter  pasqual  que  quaresmal.  En  primer  lloc  perquè , segons prescriu  el  ritual  romà ,   a  l'inici  de  la Pasqua, s'havien  de  beneir  les  cases  de  la parròquia.  I  en  segon  lloc,  perquè  la  relació  de  la  Salpassa  amb  la  Pasqua  jueva,  queda  prou  clar  en  l'oració prescrita  que  diu  :  "  Escolta'ns  Senyor.... i  així  com  guardares  de l'àngel  feridor  les  cases  dels  hebreus  quan  la  sortida  d'Egipte, pintades  les  seves  portes   amb la  sang  de  l'anyell (  el  que  prefigura  la  nostra  Pasqua,  en  la  qual  va  ser  immolat el  Crist)  dignat  enviarnos  el  teu  sant  àngel  des  de  cel,  perquè  guardi, custodi,  visiti  i  defensi  tots  els  moradors  d'aquest  habitatge  ". Jo  encara  tinc  una  recordança  llunyana (  com  una  ombra  confusa )  de  la     Salpassa.

Tags: Costums